Rajoy i la repressió es troben un 9-N més gros

2 min

Dues persones de salut delicada, l’una per l’edat i la mobilitat, i l’altra per problemes respiratoris, esperant-se per votar en un col·legi a Barcelona. MARC ROVIRA

PeriodistaEl govern de Mariano Rajoy no ha aconseguit evitar amb les porres i les bales de goma de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional el seu objectiu de frenar una reedició de la consulta del 9 de novembre del 2014, en el cas de l’1-O, d’una escala més gran.

Durant els últims mesos, el Tribunal Constitucional ha suspès les lleis del Parlament, el decret del govern de la Generalitat i les normes i l’arquitectura legal del referèndum, però no s’esperava, segons fonts judicials, que Rajoy fes servir el mateix dia del referèndum les forces de seguretat per entrar als col·legis electorals.

“Hem col·laborat durant mesos per desactivar peça per peça l’estructura jurídico-constitucional del referèndum elaborat pel govern de la Generalitat, assistit per juristes. El que quedava per fer era simple: si no es podia impedir la votació en una consulta invalidada prèviament a l’1-O, no tenia sentit fer-ho amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el mateix dia”, va assenyalar una font que ha tingut una participació activa en les resolucions de desarticulació de l’estructura del referèndum.

Problema: Rajoy necessitava, per motius polítics, evitar la reedició del 9-N o l’ombra del 9-N. El 2014 el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va decidir acatar la suspensió del referèndum i va convocar un “acte de participació ciutadana”.

Rajoy va mirar cap a una altra banda i no va enviar efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya. I en aquella jornada van votar 2,3 milions de ciutadans.

Però en la divisió de facto de la feina en relació a l’1-O, entre el TC i Rajoy, el primer ha complert, per dir-ho així, a l’hora de desmuntar l’estructura del referèndum, mentre que Rajoy, a l’hora d’intentar evitar la reedició del 9-N, ha fracassat. L’1-O ha sigut un 9-N a escala molt superior.

La repressió ha sigut un recurs inútil per aconseguir l’objectiu de Rajoy i, en canvi, ha aportat al Govern una carta de victòria indubtable.

¿Com gestionaran Puigdemont, Junts pel Sí, la CUP i els motors de la mobilització, l’ANC i Òmnium, la jornada de l’1-O?

Jordi Sànchez va plantejar ahir a la nit que s’ha d’aplicar la llei del referèndum. És a dir, aplicar el punt 4, segons el qual en funció d’una victòria del sí sobre el no el Parlament hauria de declarar la independència. I una estona després era el mateix Puigdemont qui indicava que el camí a seguir és, justament, el que marca la llei del referèndum.

Si aquest és el camí, el govern de Rajoy ja té la seva resposta: l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. I, després de les mesures ja adoptades fins ara -el 155 virtual per part del TC-, el que quedaria es mou en el context de la suspensió temporal de l’autonomia i la convocatòria d’eleccions autonòmiques a Catalunya.