Receptes contra el col·lapse crònic que provoca la grip

BarcelonaUna soca mutant imprevista, l’envelliment progressiu de la població i un sistema sanitari sota els efectes de quatre anys d’ajustos pressupostaris han fet que la grip hagi reaparegut aquest any amb força, i hagi provocat les queixes de pacients i professionals sanitaris i la decisió final del departament de Salut de donar llibertat als centres per obrir tots els llits que considerin oportú.

L’escena dels passadissos plens, esperes de més de sis hores i treballadors sanitaris en tensió no és nova, certament, però durant uns dies tothom en va ple i és motiu de conversa habitual. ¿No es pot avançar la resposta del sistema? ¿Cal mantenir unes estructures sobredimensionades tot l’any si l’epidèmia es prolonga només unes quantes setmanes? ¿Com pot ser que no existeixi una vacuna definitiva com passa amb altres malalties? Des de l’ARA hem parlat amb set actors del sistema sanitari -sindicats, usuaris i responsables del departament de Salut- i després de fer-ho hem identificat tres aspectes en què encara hi ha recorregut de millora. La grip ens seguirà visitant cada any amb l’arribada del fred i, puntualment, provocarà més complicacions en funció de la seva agressivitat. Així doncs, val la pena reflexionar per minimitzar-ne al màxim l’impacte.

Millores en el sistema

Més drenatge de pacients i més atenció domiciliària

“Evidentment, aquests quatre anys de retallades i de menys pressupost influeixen seguríssim” en la resposta del sistema, diu Rosa Boyé, delegada del sindicat Metges de Catalunya a l’Hospital de la Vall d’Hebron, el més gran de Catalunya. Les associacions de pacients i usuaris són encara més crítiques, com la Plataforma pel Dret a la Salut, que critica el desmantellament del sistema en favor de la sanitat privada i considera que la grip evidencia la falta d’inversions en l’atenció primària. “Les retallades van ser com un terratrèmol i encara estem patint el tsunami”, consideren. Tots ells -també els representants de la UGT i CCOO a l’Hospital de Sant Pau, Sergio del Río i Xavier Garcia- situen el principal nínxol de millora en el drenatge de pacients des de les urgències fins a la planta, i raonen que si ara hi ha menys llits els temps d’espera augmenten. Per això demanen més recursos i que la reobertura de llits es faci abans. El cap de la junta de personal a l’Hospital de Bellvitge i delegat del sindicat d’infermeria Satse, Ramón Montoya, fa 15 anys que treballa a urgències i accepta l’argument que l’augment de la cirurgia major ambulatòria sense necessitat d’ingrés allibera places, però veu que els pacients que arriben són cada cop més complexos i requereixen més atencions. “La inversió en atenció primària s’hauria de fer a llarg termini. Començàvem a veure efectes positius, però la crisi ens ha fet tornar enrere”, diu.

El Servei Català de la Salut (CatSalut) argumenta que l’obertura de llits no pot ser immediata, que requereix un temps mínim, i que és impossible saber amb exactitud quan es produirà el brot o com es comportarà, però l’escalada és progressiva i potser es podria avançar aquesta obertura abans que es produeixi la saturació. L’hospitalització a domicili i crear més places de subaguts, preparats per atendre pacients fràgils amb patologies diverses, és l’altra mesura disponible, i aquí el CatSalut assegura que ha fet molt, però reconeix que encara cal més. De moment a Catalunya hi ha una quinzena d’unitats d’atenció hospitalària a domicili que han doblat l’activitat fins a aconseguir atendre 8.000 persones a l’any. D’altra banda, les unitats de subaguts ara per ara fan 7.000 ingressos a l’any, però l’objectiu del CatSalut és que siguin 13.000 a finals del 2016.

Coresponsabilitat

Els ciutadans podrien fer un ús més intensiu de la primària

Durant l’epidèmia de la grip les visites a les urgències hospitalàries creixen un 6,2%, i se n’arriben a fer unes 68.000 a la setmana. Les visites a l’atenció primària també augmenten, però menys -un 2,6%-, fins a les 780.000. La cap d’urgències a la Vall d’Hebron, Assumpta Ricart, posa números a aquesta disparitat: “En xifres globals, assistim més de 60.000 pacients cada any que, en principi, podrien ser atesos en primera instància als dispositius de l’atenció primària”, diu. Ella desvincula les retallades de la situació que provoca la grip i assegura que durant els últims anys el personal d’urgències s’ha mantingut estable a la seva unitat, tot i que admet que tenir més recursos facilitaria la feina. “Resoldre les urgències menys greus a la primària ens alliberaria espais, estructura i persones per poder fer millor la feina”, afegeix.

Vacunació

La cobertura és baixa i hi ha marge de millora

La vacuna de la grip es fabrica nova cada any al mes de maig, per administrar-la la tardor següent. Es fa seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), segons els virus que hi ha en circulació, però aquest any en prop del 25% dels casos no ha sigut efectiva. El director de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Mateu, explica que això és així perquè els virus de la grip muten contínuament. El més present fins ara ha sigut una soca del virus A, l’H3N2, però en la meitat d’aquests casos la vacuna no ha funcionat. Sí que ha fet efecte en tota la resta, el virus B i la variant A anomenada H1N1, precisament la mateixa que va provocar la pandèmia i la psicosi de l’any 2009, i que ara ja no és un problema perquè molta gent ha generat anticossos.

Per això Mateu insisteix en la importància d’augmentar les cobertures actuals, que estan molt per sota del que seria desitjable, assegura. Aproximadament s’han vacunat el 60% dels pacients considerats de risc -gent gran, pacients cardiovasculars, diabètics i embarassades-, però la cobertura entre el personal sanitari és minoritària i se situa al voltant del 25%. Salut va comprar 1,2 milions de dosis i n’ha injectat una mica més d’un milió, una quantitat lleugerament superior a la de l’any passat. “Tant de bo en gastéssim 3 milions, perquè així la cobertura seria molt millor”, diu Mateu. Ell creu que les vacunes són una de les mesures més rendibles en el món sanitari. El pressupost de Salut és de 8.300 milions d’euros i en vacunes només se’n gasten uns 40.

“El problema de la grip és que no saps mai què pot passar, però ara mateix la gravetat és similar a la de l’any anterior”, conclou. A l’espera que l’epidèmia remeti del tot -encara hi ha 396 casos per cada 100.000 habitants-, sembla que el sistema sanitari ha superat un any més el seu particular viacrucis.