Renovar el PP de Madrid, una qüestió d’ètica i de càlcul polític
Delegat A MadridEl cas Gürtel té a Espanya una dimensió simbòlica. Probablement perquè va ser l’escàndol que va evidenciar el submón de corrupció que havia niat sota la dolça migdiada de la bonança econòmica. El jutge Ruz farà seure al banc dels acusats tota una època de diner fàcil, d’amiguismes i favors, d’opacitats en la gestió. Un temps que va fer de l’opulència una estètica sense ètica. Una part del PP de Madrid va viure massa a prop d’aquesta cultura de la comissió i el partit s’ha acabat rostint. La formació que encara presideix Esperanza Aguirre va ser l’epicentre de la trama que dirigia Francisco Correa i ara Rajoy necessita fer-hi net si no vol pagar-ne el preu a les urnes.
Que ningú esperi ara una refundació dels populars madrilenys. El seu objectiu més immediat és presentar-se a les eleccions autonòmiques i locals del 24 de maig i guanyar-les. Però és a l’hora de triar els candidats quan Rajoy -de qui depèn la decisió i que ahir es limitava a assenyalar com a únic culpable Luis Bárcenas- no pot fallar. Prescindir d’Ignacio González, que vol repetir a la Comunitat, o d’Esperanza Aguirre, que vol ser alcaldessa, és la manera de renovar-se per dalt, i en un partit jeràrquic com el PP sol ser efectiu. Només el president espanyol sap quins noms proposarà però els últims dies ha anat prenent força la idea que Cristina Cifuentes, la delegada de l’executiu espanyol a Madrid, sigui cap de cartell a les autonòmiques. Aguirre encara té força electoral i menystenir el seu oferiment per rellevar Ana Botella podria provocar un sisme de portes endins. Tot i això, la pressió judicial la debilita, malgrat que insisteixi que ella va expulsar de les files populars tots els implicats.
Més enllà de la capital
És evident que les conseqüències de Gürtel no es limiten al perímetre de Madrid i interpel·len directament la seu estatal del carrer Gènova. Al PP i a l’exministra Ana Mato -durant anys, persona de confiança de Rajoy- se’ls considera responsables a títol lucratiu. Hi ha tres tresorers del partit acusats i els SMS del president del govern a Bárcenas estan gravats en la memòria popular. A hores d’ara és poc probable que la cúpula canviï d’estratègia. El president s’aferrarà a la resistència, la seva gran virtut política, per intentar surfejar amb èxit aquest any electoral sobre la taula de la recuperació econòmica. La preocupació per la corrupció, segons l’últim baròmetre del CIS, cau.
Ara bé, per sortir airós del cicle electoral, que ha començat aquesta mitjanit amb la campanya andalusa -una nova coincidència dels tempos polítics i judicials-, Rajoy sap que és vital controlar Madrid. Si el partit s’hi ensorra el 24 de maig, el cop a la moral de la militància serà profund i condicionarà el camí per revalidar la victòria a les espanyoles del novembre. Per això, ha de començar des d’ara un procés de substitució de l’aguirrisme, que va deixar que la mala herba creixés durant anys sota les catifes del poder regional. Si aposta per cares noves i perd, sempre podrà treure pit d’haver posat (tard) un tallafoc amb el passat. En cas contrari, si accepta el tàndem González-Aguirre, el cap de l’executiu espanyol evidenciaria una situació de feblesa i hauria d’entomar el veredicte dels ciutadans.
Rajoy té una urgència ètica i política si vol evitar que la seva pròpia herència l’invalidi per seguir.
Alberto Fabra serà el candidat a presidir la Generalitat Valenciana
El president Alberto Fabra serà el candidat del PP valencià, esquitxat també per la trama Gürtel, a la presidència de la Generalitat. El comitè electoral del partit el nomenarà a la reunió d’avui a Madrid, un cop ja ha sigut designat pel comitè regional. La número 2 de la llista autonòmica per València serà l’alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá, que el 24 de maig també optarà a la reelecció. En el cas de Fabra és el primer cop que encapçala la candidatura, ja que va arribar al govern el juliol del 2011 després de la dimissió de Francisco Camps pels casos de corrupció. La coordinadora del PP valencià i consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig, serà la cap de llista per Castelló, i a Alacant ho serà José Císcar, vicepresident de Consell i líder del PP alacantí.
