Salvador Busquets: “Estem en contra de la caritat, però ara les persones la necessiten”

BarcelonaNomés fa cinc mesos que és al capdavant de Càritas Barcelona, després de 17 anys dirigint Arrels Fundació, i li toca presidir una efemèride important per a la entitat just quan la crisi i la pobresa els han obligat a triplicar els esforços.

Com se sent ara que acaba de pujar a un vaixell que ja fa 70 anys que navega?

Al principi dubtava de si hi encaixaria o si el que jo podia aportar era el que necessitava l’entitat. Els 70 anys de Càritas es noten en coses com que la majoria d’entitats nascudes al voltant del voluntariat de l’Església tard o d’hora acaben fent la reflexió de fins a quin punt han de ser austeres, de trobar l’equilibri de l’austeritat. La proximitat amb les persones que pateixen fa que poques vegades es cuidi l’estructura, i evitar la precarietat és molt important per atendre millor la gent. Aconseguir això és el que costa més a les entitats joves, i a Càritas ja està superat i molt ben resolt. Hi ha funcionalitat, austeritat, i no hi ha luxe.

De les tres potes de l’acció immediata de Càritas (habitatge, feina i infants), ¿la pobresa infantil és el més preocupant?

La pobresa infantil és una pobresa derivada per manca de les dues primeres. El gran problema és la falta d’ocupació, i quan no hi ha uns ingressos mínims es pot perdre l’habitatge, i d’aquí la resta. I si no se soluciona, aquesta pobresa infantil és transmissora d’una situació d’exclusió. Fa pocs anys l’ascensor social funcionava gràcies a les polítiques socials. Ara aquest ascensor està totalment aturat. La pobresa infantil actual es reproduirà d’aquí 20 anys si no evitem que es consolidi aquesta situació.

I quines són les principals armes de Càritas per lluitar-hi en contra?

Tenim un programa integral anomenat Paidós que activa tots els programes que tenim i que pugui necessitar una família que ens demana ajuda. Parlem amb ells i pactem un pla de treball. Per exemple, si tenen un fill que va malament a l’escola, li facilitem un reforç escolar. Si ni el pare ni la mare treballen, els intentem buscar feina. Però el 50% del temps el dediquem a l’enfortiment de la persona que porta molt de temps aturada i a desenvolupar habilitats personals que havien quedat oblidades o trencades.

¿Al segle XXI és lògic que encara existeixi la paraula caritat?

Molts conceptes que pensàvem que estaven enterrats tornen a ser molt presents, com la cobdícia. La caritat és una actitud que es tradueix en accions concretes que corren el perill de ser merament assistencials, és cert. Però des de Càritas i altres entitats socials aquestes accions en conjunt determinen un itinerari per sortir de la situació de pobresa. L’ideal és que segueixin un programa perquè se’n surtin per si soles, però quan la persona passa gana necessita menjar, i quan no pot pagar la llum, se l’ha d’ajudar. Nosaltres estem en contra de l’assistencialisme, però aquestes persones ara necessiten assistència.

¿A Càritas podeu ajudar a tothom que us ho demana?

No podem ajudar a tothom, però sí a moltes persones. El programa d’inserció laboral, per exemple, té uns requisits molt concrets enfocats als que han perdut totes les prestacions i ajudes. Ens agradaria obrir més el focus per ajudar més gent, però no tenim prou recursos perquè a l’Estat hi ha 5,4 milions de persones a l’atur. És impossible que una entitat privada hi pugui arribar. Nosaltres no podem suplir les polítiques socials públiques, però hi podem fer molt. Càritas és més forta ara que quan va començar la crisi, entenent fortalesa com la capacitat de canviar situacions dures i injustes que viuen algunes persones.

¿De vegades les administracions no confien massa que entitats com Càritas ja fareu les polítiques socials que els toca a elles?

A vegades la col·laboració entre l’administració i les entitats privades ha deixat en mans de les privades la resposta pública, i a vegades per falta de consens sobre què és el que s’ha de fer. Però jo penso que al nostre país seria molt fàcil veure on hi ha els principals buits que es podrien omplir.