Tsipras torna a la UE avalat per l’oposició i amb els bancs tancats
El primer ministre grec presentarà avui a Brussel·les una nova proposta per fer valer la victòria del no
Enviada Especial A AtenesUn dia de calma abans de la tempesta. El govern grec i els creditors han pres posicions per a la batalla negociadora d’aquesta tarda a Brussel·les, on es veuran les cares després del no rotund que els grecs van abocar diumenge a les urnes. Un terratrèmol sense precedents en la història de l’euro i la Unió Europea. El massiu oxi fa molt més difícil un acord. El primer ministre grec, Alexis Tispras, no pot tornar de Brussel·les amb una solució pitjor que la que els seus ciutadans van rebutjar a les urnes, i els socis europeus, en primer lloc Alemanya, no volen donar la raó al crit que l’austeritat és una recepta equivocada. La batalla és política i les seves conseqüències imprevisibles: què pot passar si Grècia acaba fora de l’euro? ¿La UE es pot permetre passar per sobre d’una decisió democràtica que ha acaparat l’atenció d’arreu del món? Quin impacte tindrà tot plegat als països del sud d’Europa?
Però encara hi ha partit. I ningú acaba d’ensenyar les cartes. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va arrencar el dia amb un gest de bona voluntat: sacrificar un primera espasa, el mediàtic ministre de Finances, Iannis Varufakis, que anunciava la dimissió al seu blog mostrant-se orgullós que els seus homòlegs europeus l’odiïn. Tot i que la dimissió és un pas conciliador, el substituirà Euclid Tsakalotos, el cervell del programa econòmic de Syriza i ideològicament molt més radical que el seu predecessor. Investit a corre-cuita, és l’home que ha dissenyat la proposta que avui Tsipras posarà sobre la taula. Demanarà finançament urgent per tornar a obrir els bancs, reformes amb justícia social, un programa sòlid de creixement i un alleujament del deute. El govern alemany diu que no hi ha condicions per negociar un tercer rescat que doni aire al país almenys durant uns mesos.
La ressaca del no
Atenes es llevava amb la ressaca del resultat, més contundent del que tothom havia previst (62% per al no: sis de cada deu grecs que van anar a a les urnes). Antonia Peponi, una aturada de 55 anys que abans treballava de supervisora en una empresa de neteja en el sector sanitari, tenia un somriure d’orella a orella: “La gent no ha votat per Syriza, sinó perquè té la butxaca buida; no tinc por, més aviat estic alleujada, ja no tenim res a perdre”. Va votar per ella i pels seus fills, de 9 i 25 anys: “La gran estudia medicina i quan acabi se n’haurà d’anar a buscar feina a Sud-àfrica si això no canvia”. El seu home, el Milen, és búlgar i va emigrar a Grècia fa 14 anys: “Por, ¿de què?: això ja ho vaig viure a Sofia, el que volen és comprar Grècia a bon preu”.
El segon gest de Tsipras ahir va ser reunir-se per primer cop amb tots els partits de l’oposició per plantar-se a Brussel·les amb un front comú (excloent-ne els neonazis d’Alba Daurada i amb el partit comunista autodescartat) i guanyar credibilitat a Brussel·les. Aprofita així el capital polític del resultat i la descomposició dels partits tradicionals: el líder de la dreta, l’ex primer ministre Andonis Samaràs, va plegar diumenge arrossegat pel desastre dels partidaris del sí. I el líder socialdemòcrata i ex viceprimer ministre, Evànguelos Venizelos, també va caure fa unes setmanes. Els supervivents de la crisi del bipartidisme grec, igual que Stavros Theodorakis, líder del centrista To Potami (El riu), no van tenir més remei que acceptar la invitació i pujar al vaixell en les aigües turbulentes de la negociació. Passi el que passi a Brussel·les, l’oposició, que fins diumenge vociferava pel sí, està neutralitzada. Dependrà del resultat si Tsipras passa a la història com un geni o com un inconscient, però fins ara ha sabut jugar les seves cartes.
El BCE manté la liquiditat
Ahir el Banc Central Europeu (BCE) va decidir mantenir la liquiditat als bancs grecs, però sense ampliar-la. Tallar el crèdit hauria suposat la sortida de Grècia de l’euro de facto, i aquesta és una decisió que el BCE no prendrà fins que tingui un senyal polític dels líders europeus demà a Brussel·l-es. Tampoc pot decidir el contrari tornar a injectar diners massivament sense la llum verda dels socis de l’eurogrup. Un dia més d’agonia per a l’economia grega, paralitzada mentre el sistema financer no pugui tornar a operar.
Avui els bancs grecs no podran obrir com estava previst, i continuaran tancats almenys fins dijous. Les negociacions no es poden allargar gaire, perquè estan esgotant les reserves d’euros i depenen literalment del fet que el Banc Central Europeu els enviï efectiu. A Grècia només s’imprimeixen bitllets de 5 i de 10 euros, i sempre amb l’autorització de Frankfurt.Després d’una setmana amb els bancs tancats, els bitllets han sortit massivament pels caixers (a un ritme d’uns 300 milions diaris), però les caixes no es poden tornar a omplir, ni els grecs semblen disposats a deixar els pocs estalvis que tenen en uns bancs a un pas de la fallida. Si el BCE no envia aviat un avió carregat d’euros a Atenes, els caixers hauran de tancar si no és que el govern d’Alexis Tsipras es treu ara de la màniga un pla B o tira pel dret imprimint una nova moneda. Mai abans el Grexit, que suposaria el cop més fort en la història de l’euro, havia estat tan a prop.
