“Tsipras escriu en Word i Brussel·les respon en Excel”

Enviada especial a AtenesEls grecs van parlar diumenge i ahir esperaven una resposta. “Estem en el moment clau: ara es decideix tot, i espero que seran capaços d’entendre’s”, deia la Maria, una administrativa de 40 anys, amb un cappuccino fredo a la mà per combatre les elevades temperatures que es registren a Atenes des del referèndum. I no només als termòmetres. El missatge polític dels socis europeus no va acabar d’arribar, i mentre les negociacions s’allarguen, l’economia del país agonitza amb els bancs tancats. Brussel·les compta el temps per setmanes i Grècia per hores.

Ahir les cues eren visiblement més llargues als caixers automàtics d’Atenes. Els bancs continuaran tancats, i tot i que el límit diari oficial del corralito és de 60 euros, com que ja s’han esgotat els bitllets de 20 els atenencs només en poden retirar 50. Emanuella Fragupulu, una mestra de 44 anys que esperava davant d’una oficina d’AlphaBank a la plaça de Klaftmonos, es mostrava pacient: “Fer cua cada dia per 50 euros és emprenyador, però mentre la cosa no passi d’aquí anirem fent. Tinc un fill de 7 anys i no ens falta de res, però hem ha hagut d’ajustar despeses. Espero que ara a Europa s’adonin que han de canviar, i tinc por però sóc optimista”, afegia. En el llenguatge del carrer, quan el primer ministre Alexis Tsipras viatja a Brussel·les es diu que va “a Europa”, com si Grècia fos en un altre continent.

Just al costat, l’Alexia, secretària d’una empresa de transports, no estava tan convençuda: “Si la negociació fracassa i no hi ha un acord d’última hora, les coses es posaran negres, i no veig que el govern tingui cap pla sobre la taula ni dins del calaix. I una cosa així no s’improvisa”. L’Afrodita va tornar a Grècia després d’acabar els estudis empresarials a Londres per treballar a la botiga de teixits dels seus pares, al centre de la ciutat: “Tenim un o dos clients al dia, i de vegades cap; el que nosaltres venem no és de primera necessitat, i tothom s’està guardant els diners perquè no sabem què passarà”, diu deixant la tauleta que té al mostrador per passar les hores mortes mirant internet.

Els joves, esperançats

Entre els joves, que van votar massivament pel no, pesa menys la por i més l’esperança. “Cinc anys d’austeritat no han funcionat: jo no he vist res més en tota la vida. No sé si haurem de tornar al dracma o no, el que sé és que no podem continuar així”, deia l’Eleni, estudiant de química de 21 anys, que s’ha proposat fermament no sumar-se a l’èxode de cervells que empobreix el país des de l’esclat de la crisi.

Si hi ha una cosa que ha quedat clara en el referèndum és que la majoria de grecs no responsabilitzen Tsipras del tancament dels bancs. “Va guanyar el no perquè sabem que fem el que fem ens voldran fer pagar a nosaltres els plats trencats de la crisi: si volen destruir les nostres vides que ho facin, però almenys no els donarem permís”, deia gesticulant l’Alexandros, un programador de 31 anys. El fet que la negociació descarrilés a finals de juny encara que Tsipras va acceptar concessions que anaven més enllà de les seves línies vermelles ha alimentat la idea que l’objectiu és polític: “El que vol Merkel és carregar-se aquest govern, actuen com criatures enfadades perquè hem escollit algú que no els agrada -resumia l’Evirpidis, un altre informàtic del grup que s’havia reunit a la tarda al barri d’Exarchia-. Tsipras escriu en Word i Brussel·les respon en Excel”.

Aris Chatzistefanou, un dels documentalistes més mediàtics del país (autor de la trilogia Debtocràcia, Catastroik a i FascismINC ), resumeix així la situació: “Tsipras s’estima la UE, però la UE no se l’estima, i és greu fer fora de l’euro un govern que està disposat a fer-ho gairebé tot per quedar-s’hi. Però ara la idea del Grexit és més acceptable que mai entre la gent, almenys per a una part dels grecs”.