Efímers 11/07/2015

Vint anys després, Srebrenica mai més?

Francesc De Dalmases I Thió
1 min
Una de les víctimes de la massacre de Srebrenica, en una foto d’arxiu del TPI per a l’ Antiga Iugoslàvia.

President D’igman Acció SolidàriaAquest és el títol -sense interrogant- del manifest que va rebre l’alcalde de Srebrenica, Camil Durakovic, firmat per l’Agència Catalana de Cooperació, els 279 ajuntaments catalans membres del Fons Català de Cooperació i les ONG catalanes que treballem a Bòsnia.

Ens acompanyava Abdurahman Malkic, l’anterior alcalde de Srebrenica, ideòleg de “la pitjor revenja que podien esperar els autors de la massacre”. La revenja de Malkic consistia a facilitar mitjans i condicions a les víctimes que van sobreviure al genocidi per tornar-se a establir en aquesta part del territori bosnià. Va treballar per refer la convivència i recuperar l’equilibri entre comunitats d’abans de la guerra. Però va fracassar. La immensa majoria de les famílies que es van haver de refugiar o de desplaçar a causa de la guerra no han tornat mai més. Tornen, sí, quan s’han recuperat prou restes d’un familiar desaparegut i els hi lliuren en un petit fèretre verd perquè les enterrin al Memorial de Potocari, davant mateix de les naus on es va perpetrar la matança. Aquest any han sigut 136 fèretres. Una part petita dels més de 8.000 assassinats que hi va haver aquell juliol del 1995.

Els laments de les delegacions internacionals que van ser ahir a Srebrenica són poc creïbles. Una manera d’esquivar la culpabilitat de la comunitat internacional durant la guerra que ara ja podem documentar. Tossuda, la realitat d’una entitat sèrbia al si de Bòsnia ens recorda l’èxit de la neteja ètnica planificada per Radovan Karadzic i executada pel general Mladic. Han sigut jutjats a l’Haia però el seu projecte supremacista es manté dins les fronteres artificials que un dia van construir sobre fosses comunes.

stats