Publicitat
Publicitat

“Vull una feina perquè la meva família tiri endavant”

El Samuel, la Joana i la seva filla de dos anys reben ajuda de Càritas per poder forjar-se un futur

Joana Sousa i Samuel Pinto només tenen 19 i 28 anys, però no han tingut una vida fàcil. La parella, que viu a Barcelona, té una filla de dos anys i mig, però cap dels dos troba feina estable i no tenen família pròxima a Catalunya. Gràcies al projecte Paidós de Càritas han rebut ajuda per cuidar la nena, tenen un pis amb un lloguer econòmic i han pogut fer cursos d’orientació per tenir accés a una feina. “Som joves i no tenim familiars que ens ajudin. Ens hem sentit molt sols i Càritas ens ha ajudat no només econòmicament, sinó anímicament, i això em motiva a anar cap a un bon camí i fer tirar la meva família endavant”, explica el Samuel.

Es van conèixer l’any 2010 a Martorell -ella és de Portugal i ell de Bolívia i tots dos van arribar a Espanya l’any 2007- i poc després ella es va quedar embarassada. “Vam anar a viure a casa els meus pares a Martorell però, per problemes econòmics, van haver de deixar el pis”, explica la Joana. Els seus pares es van separar i el pare els va proposar tornar a Portugal. Com que havia de néixer la nena, i no tenien més opcions -cap dels dos tenia feina en aquell moment-, van marxar. “Vivíem amb la meva àvia al camp. No hi havia res. A més, els meus avis no es portaven bé amb el Samuel. De fet, el que passava és que com que no l’entenien -ell no parla portuguès- es pensaven que els insultava i sempre acabàvem barallats”, relata la Joana.

A Portugal tampoc van trobar feina i als tres o quatre mesos va néixer la Karolyne Janina. El pare d’ella els va deixar diners per tornar a Martorell perquè tenien cita al Registre Civil per casar-se. Ell va decidir quedar-se i ella va tornar a Portugal amb la nena. “A Portugal estàvem molt allunyats dels centres de les ciutats i jo no parlava l’idioma. Fins i tot, veient com estaven les coses a Catalunya, veia més possibilitats aquí”, explica el Samuel, que no té contacte amb la seva família a Bolívia i està sol a Espanya. Va tornar al pis compartit on havia viscut de solter, al carrer Maragall de Barcelona. “Em van fer el favor de llogar-me l’habitació i deixar-me pagar quan trobés feina”, recorda. Va ser aleshores quan un amic li va parlar de Càritas i va decidir concertar una visita per explicar el seu cas.

Van estar separats uns mesos però la nena era molt petita i els resultava “molt complicat”, per la qual cosa van decidir que la Joana i la Karolyne tornessin a Barcelona. “Quan vaig arribar a Barcelona, des de Càritas em van oferir anar a un centre maternoinfantil. No ens esperàvem tenir un fill, ningú m’ajudava i al principi no sabia com cuidar la nena. Per a mi, que m’oferissin això va ser un gran alleujament”, recorda la Joana. Des del centre, on va estar-se des de l’octubre del 2012 fins al juny del 2013, van ensenyar a la Joana pautes per al menjar de la petita, a dutxar-la, com s’havia d’organitzar o cançons i jocs per estar amb la seva filla. “Em va fer sentir més segura”, afirma. A més, des de l’entitat els van oferir xecs preinfància per a la higiene i l’alimentació de la petita. “Et trobes que necessites comprar menjar, bolquers, etc. Però com que la nena no havia nascut aquí, no teníem cap ajuda de l’Estat”, lamenta el Samuel. Ara també tenen una beca per a la guarderia.

Des de Càritas expliquen que el projecte Paidós va néixer per lluitar contra la pobresa infantil i l’exclusió social posant el focus en la família. Està centrat especialment en famílies amb fills de 0 a 6 anys, amb qui es fa una feina integral que comprèn aspectes tan diversos com l’ocupació dels pares, la socialització, el reforçament de la xarxa social i familiar, la salut i l’habitatge.

Lloguer social i cursos d’ocupació

Des de Càritas els van oferir la possibilitat, a través de la Fundació de Foment de l’Habitatge Social, d’accedir a un lloguer a preu econòmic, uns 280 euros. “Cada cop que un dels dos treballa paguem el lloguer, però hi ha molts mesos que no el podem pagar i ells se’n fan càrrec”, reconeix el Samuel. El contracte era per a un any i ara els hi han renovat per a sis mesos més. El Samuel, que va començar administració i direcció d’empreses a Bolívia, ha fet feines temporals com ara mudances i muntatge de mobles, però lamenta que ara surt “molt poca cosa”. A través de Càritas ha fet un curs d’orientació laboral i ara en fa un altre de logística. “Vull poder formar-me per tenir un títol i aconseguir una feina perquè la meva família tiri endavant. No vull anar fent cosetes -insisteix-. Si no tens feina, no tens lloc per viure i és impossible tenir una vida estable. Costa mantenir la parella i les relacions familiars s’acaben destruint”. La Joana també ha fet un curs d’auxiliar de vendes i busca feina de dependenta. Mentrestant, també reben ajuts per al menjar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT