Tenir cura és més que curar, és comunicar

Cap d'Oncologia de la Vall d’HebronLa notícia de la seva mort no em va agafar per sorpresa però la buidor que vaig sentir sí. He perdut molt més que un pacient. Tots hem perdut un comunicador, un facilitador, un lluitador en defensa dels drets dels ciutadans gràcies a una millor comunicació. Durant gairebé dos anys el Carles ha lluitat per superar el seu càncer, però sobretot ha lluitat per donar veu a les vivències de tots els malalts. Ha sigut capaç, en els seus escrits, de donar forma i paraula a idees compartides per molts malalts, regalant-les a aquells que no les sabien expressar, i fent que tothom les sentís com a pròpies. Ha expressat vivències des de la malaltia que als metges i a la resta de professional sanitaris de vegades se’ns obliden. Que tenir cura és molt més que curar.

Des de ja fa uns anys hem avançat molt en el coneixement biomèdic i això s’ha traduït en tractaments més eficaços, més dirigits, més sofisticats. Però els metges sovint hem d’acceptar que la nostra missió no es només salvar vides, sinó acompanyar-les. Com a professionals hem d’aprendre que això no és un fracàs. Si aquest acompanyament l’hem fet amb comprensió, amb empatia i amb una bona comunicació, no haurem curat, però haurem cuidat.

El Carles tenia clara la fórmula: “Els metges ens han de convèncer”. I per això cal parlar: la capacitat de curar i cuidar passa per comunicar-nos, per tenir les habilitats per poder comunicar uns resultats, un diagnòstic, explicar al pacient el seu tractament. La confiança que els malalts tenen en nosaltres ens l’hem de guanyar cada dia i per fer-ho ens hem de mirar als ulls, tocar-nos, comunicar-nos... I així ho vam fer amb el Carles, forjant una relació i tenint moltes converses sobre com ens hem de comunicar metges i pacients.

Cuidar és anar més enllà del tractament. És tan important oferir al malalt el millor tractament com ajudar-lo a entendre que se li està oferint el millor tractament per cada circumstància concreta i per cada necessitat. El Carles defensava que una bona comunicació és el 50% de l’èxit del tractament i que els pacients necessiten sentir que els professionals sanitaris estem amb ells i que farem que tot vagi el millor possible però, sobretot, que estarem al seu costat i no els abandonarem.

En les converses que hem tingut aquests mesos, el Carles sempre comentava que amb una medicina cada cop més especialitzada, més tecnificada i més multidisciplinària és important vetllar perquè tot plegat no es tradueixi en una fragmentació de l’atenció del malalt. Hem de ser capaços d’encaixar tècniques innovadores, avenços pioners i equips de múltiples professionals en estructures capaces de cuidar. El Carles insistia que cal un metge referent que condueixi aquest procés de cura, oferint seguretat des de la comunicació i la corresponsabilitat. Per això, ell havia acceptat formar part del Consell de la Ciutadania que el Dr. Vicenç Martínez-Ibañez, director gerent de l’Hospital de la Vall d’Hebron, havia engegat per fer sentir en els òrgans de govern la veu dels malalts. El Carles Capdevila n’ha plantat la llavor. És la nostra obligació assegurar que es converteixi en un arbre robust i ben arrelat que perduri en el futur. Gràcies, Carles, per tot el que ens has ensenyat i ens has donat. Et trobarem a faltar molt.