24/05/2015

Les esquerres acaricien el canvi en institucions clau per a Rajoy

3 min
El candidat del PP a Extremadura, José Antonio Monago, fent campanya amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá.

Madrid“Alerta a votar un altre partit perquè s’acaba votant el PSOE sense adonar-se’n”, va alertar Mariano Rajoy al míting final de campanya del PP a Madrid. El blau gairebé uniforme del mapa autonòmic i local d’ara fa quatre anys pot tenir les hores comptades. La fragmentació del vot, contra la qual avisava el president del govern espanyol divendres, pot obrir les portes del canvi a institucions que han sigut clau en el relat recent dels populars.

La d’avui pot ser una nit electoral estranya, ja que en molts territoris encara no quedarà clar qui serà l’encarregat de formar govern. La cursa pels pactes que començarà demà farà decantar moltes balances. Ara bé, ja serà possible mesurar el desgast dels conservadors, que han acumulat un poder inèdit en democràcia. Entre els llocs on caldrà estar especialment atent hi ha els ajuntaments de Madrid i Sevilla, així com a les comunitats d’Extremadura i Castella-la Manxa, que van ser feus socialistes fins al 2011.

La capital espanyola serà un dels grans termòmetres del moment polític. Les esquerres acaricien un gir per primera vegada des del 1991, quan el PP va guanyar l’alcaldia amb José María Álvarez del Manzano (i Esperanza Aguirre va ser regidora de Medi Ambient). Ara l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, una de les cares més conegudes del partit, intenta aglutinar el vot del centre i de la dreta per frenar la victòria d’Ahora Madrid, una candidatura amb membres de Podem, Guanyem, Equo i un sector d’Esquerra Unida. Una enquesta recent de Metroscopia per al diari El País dibuixava un empat tècnic: 19 regidors per als conservadors i 17 per a la llista que lidera l’exjutge Manuela Carmena. Ciutadans pot tenir la clau en aquest escenari. La seva número u, Begoña Villacís, ja ha dit que no governaran amb Aguirre, cosa que no condiciona, però, que en permetin la investidura si és la força més votada.

En el relat de Rajoy, Madrid és important perquè simbolitza la capacitat de resistència, malgrat els escàndols de presumpta corrupció que han tocat de ple càrrecs electes de la formació. En canvi, altres ciutats com Sevilla encarnen el canvi de polítiques que vol consolidar. A la capital andalusa, l’alcalde Juan Ignacio Zoido no ho tindrà fàcil per retenir el càrrec que va aconseguir fa quatre anys. La suma del PSOE, IU i Guanyem Sevilla el poden desbancar. Per als populars, seria un cop difícil de pair després de la patacada a les eleccions al Parlament del març. De cara a la investidura, encara pendent, de Susana Díaz, la ciutat pot ser moneda de canvi.

Al mapa autonòmic, els grans triomfs de la dreta el 2011 van ser Extremadura -gràcies a un acord amb els comunistes- i Castella-la Manxa, on María Dolores de Cospedal va obtenir majoria absoluta. Ara la victòria no està assegurada.

El partit, pendent de Cospedal

La proposta del president extremeny, José Antonio Monago, que governi la llista més votada se li pot girar en contra si, com pronosticava el sondeig del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el socialista Guillermo Fernández Vara és qui obté més suports. Per apuntalar la majoria, Podem seria determinant.

Aquest seria un triomf important per al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que va fer campanya a Càceres dijous, acompanyat de Felipe González, conscient de la importància simbòlica del resultat a la regió. Si se’n surt, sumaria Extremadura a Andalusia i Astúries, on les esquerres molt probablement continuaran al poder.

A Castella-la Manxa, la secretària general popular necessitarà -si es confirmen els sondejos- el suport de la formació d’Albert Rivera, contra qui ha carregat amb duresa durant la campanya. De fet, la candidata a la reelecció ha assegurat que ja hi ha un pacte de “tots contra el PP” per evitar que repeteixi en el càrrec. Una derrota a Toledo tindria ressonàncies immediates en l’autoritat interna de l’equip de direcció del partit a Madrid.

Rajoy també s’haurà d’arremangar per negociar governs a Múrcia -graner tradicional de vot que ara pot trontollar-, Cantàbria i l’Aragó. Pendents de les urnes, l’única majoria absoluta que sembla assegurada és la de l’incombustible Juan Vicente Herrera a Castella i Lleó. Fins i tot el president de la Rioja, Pedro Sanz, el més veterà de tots, haurà de comptar amb el vot dels més novells per retenir el govern.

stats