Les famílies s’acomiaden dels seus al peu dels Alps

Enviada Especial / A Seyne-les-alpesLes notícies sobre la investigació han commocionat aquest dijous encara més els veïns del petit poble de Seyne-les-Alpes. La roda de premsa del fiscal de Montpeller es podia seguir a tots els bars d’aquesta petita localitat de 1.500 habitants i cada nou detall sobre el que va passar a la cabina del vol 9525 de Germanwings en els moments abans d’estavellar-se als Alps, ha estat rebut amb exclamacions de consternació entre els veïns i -majoritàriament- els periodistes que col·lapsaven els locals. “Hauríem volgut que el nostre poble s’hagués conegut en altres circumstàncies”, es lamenta Louissette Fiesqui, una septuagenària veïna del poble, que no ha pogut evitar emocionar-se pensant en les famílies de les víctimes: “Espero que puguin recuperar-se” d’aquesta tragèdia, diu. Un desig que sembla, realment, molt difícil de complir.

Cerimònia d’homenatge

Cap a les quatre de la tarda set autocars arribaven al poble pròxim de Le Vernet amb el gruix de familiars de les víctimes de l’accident, principalment catalanes, que venien a dir l’últim adéu als seus. Escortats per motoristes de la Gendarmeria, cotxes foscos de l’administració i equips d’emergència, la comitiva ha enfilat tristament la sinuosa carretera de muntanya.

Venien des de Marsella, on la majoria havien aterrat al matí en l’avió que Lufthansa, la companyia matriu de Germanwings, havia posat a la seva disposició. Uns altres, els pocs que no havien volgut agafar un avió, havien sortit la nit anterior en autobús des de Barcelona i s’havien trobat a Marsella amb la resta. Amb tots ells, psicòlegs i voluntaris miraven de fer el periple més suportable.

Als terrenys d’un càmping de Le Vernet, on desenes de gendarmes estenien les banderes que representaven simbòlicament totes les víctimes de la tragèdia, les famílies han estat rebudes per una delegació d’autoritats locals franceses i representants del govern alemany, espanyol i català. Amb les muntanyes nevades on encara hi ha les restes de l’avió com a escenari de fons, els familiars han pogut honorar i recordar els seus éssers estimats en una breu cerimònia improvisada.

Després de l’homenatge, els familiars han estat atesos al poliesportiu i centre polivalent de Seyne-les-Alpes, on s’ha instal·lat el dispositiu d’atenció a les persones afectades, a més d’una capella ardent. Els equips de psicòlegs, infermers i bombers que hi estan desplegats des de dimecres han mirat de reconfortar-los mentre els explicaven com avancen les tasques d’identificació i repatriació dels cossos.

Fonts de la companyia aèria han explicat també que s’intentarà portar els familiars fins al punt “més a prop possible” de la zona del sinistre on es pogués arribar en cotxe, però es descarta traslladar ningú fins allà en helicòpter. Tot i que s’espera que la majoria d’ells tornessin a marxar aquest dijous mateix a la nit -Lufthansa ha posat a la seva disposició un vol de tornada des de Marsella-, algunes famílies han optat per quedar-s’hi a passar almenys la nit, principalment les alemanyes, segons les autoritats franceses.

Hospitalitat alpina

Per als que han volgut quedar-se, les cases dels veïns de Seyne-les-Alpes s'han convertit en casa seva. Un centenar d’habitants d’aquest petit poble s’han ofert a l’Ajuntament per acollir a casa seva les famílies que ho necessitin. En total, entre 350 i 400 habitatges particulars estan a la seva disposició, a més d’un miler d’allotjaments turístics de la zona que han sigut mobilitzats i que han acollit aquests dies els centenars de gendarmes, bombers, metges i soldats que treballen a la zona del sinistre, segons ha explicat en roda de premsa l’alcalde de la localitat, Francis Hermitte.

“Per a nosaltres és el més normal i lògic de fer”, assegura Jackie Lauzarie, que ofereix un petit apartament al centre del poble per acollir fins a sis persones. La casa, buida des que va morir el seu germà, està just al costat de casa seva i el matrimoni Lauzarie s’ofereix per atendre en tot el que faci falta les persones en dol que decideixin acceptar la seva hospitalitat. “Estem acostumats als accidents de muntanya, com les allaus o els accidents d’esquí, però no pas a un accident d’aquest tipus”, explica el seu marit, l’Émile, mentre ens assenyala des de la seva terrassa la muntanya darrere de la qual hi ha el lloc de l’accident.

També Charles Soldini, un veí jubilat, ha anat a l’Ajuntament a donar les seves dades per oferir casa seva, unint-se a la mobilització general. Aficionat al muntanyisme, Soldini coneix molt bé la zona en què va caure l’avió: “Només s’hi pot arribar a peu, han intentat obrir un pas als automòbils però no han pogut; allà les roques són molt relliscoses i és molt costerut, és una zona perillosa”, explica. Alguns periodistes han intentat arribar-hi, acompanyats de veïns com Soldini que coneixen la zona, però el dispositiu policial manté el pas bloquejat perquè ningú s’hi acosti. Pel que fa als familiars desplaçats fins als Alps, Lufthansa ha explicat que se’ls intentaria portar fins al punt pròxim des del qual es pot veure -de lluny- l’àrea del sinistre.

“És molt dur, realment és una cosa que no hauria volgut veure mai”, opina també la Jeanne, que viu a Seyne des que el seu marit es va jubilar, fa quatre anys. “Penso sobretot en les persones que queden aquí, les famílies i també en els equips de rescat, perquè han hagut de veure allò i perquè és una zona perillosa també”. “Aquest és un poblet tranquil, de gent simpàtica i amable, però hi ha molta gent aquí que no entén què ha passat”, afegeix.

La incomprensió total pel que va poder empènyer el copilot de l’Airbus de Germanwings a buscar la seva mort i la de 149 persones més en aquestes muntanyes és, de fet, un sentiment compartit, des d’aquest dijous, arreu del món.