La famílies tradicionals perden terreny

BarcelonaLes famílies tradicionals retrocedeixen davant dels nous tipus de famílies a Catalunya. Així ho reflecteix l’última estadística d’estructures familiars, corresponent al 2011 i publicada aquest mes per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta estadística es basa en el cens de població i habitatges del 2011 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i reflecteix canvis profunds respecte a les dades anteriors, corresponents al cens del 2001.

Durant la primera dècada del segle XXI, fins i tot el conjunt de les famílies han perdut pes respecte al total de llars de Catalunya. Mentre que l’any 2001 les llars familiars eren el 77,9% del total, deu anys després són el 75%. Les llars en què hi viu una persona sola, per contra, han passat de ser un 20,9% del total el 2001 a un 23,3% el 2011. La resta, llars no familiars formades per dues o més persones, han augmentat de l’1,2% a l’1,7%.

Dins dels nuclis familiars, es produeixen diversos canvis en paral·lel. Deixant de banda si tenen o no tenen fills, els matrimonis retrocedeixen de manera molt significativa davant de les parelles de fet. Si el 2001 els matrimonis representaven el 79% dels nuclis familiars, el 2011 representen el 69%. Alhora, les parelles de fet passen del 7% al 15%. En números absoluts, la xifra de parelles de fet gairebé s’ha triplicat durant aquests deu anys. De les 129.400 que hi havia el 2001 s’ha passat a 343.123 el 2011.

Pel que fa als fills, les parelles que no en tenen augmenten davant de les que sí que en tenen. Mentre que el 2001 les parelles sense fills eren el 31,2% de totes les famílies, deu anys més tard són el 35,1%. D’altra banda, també es redueix el pes de les famílies biparentals davant de les famílies monoparentals. Les parelles amb fills eren el 54,9% el 2001, i han baixat fins al 49,4% el 2011, i els pares o mares sols, en canvi, han pujat del 13,9% al 15,5%.

Més fills en noves famílies

Segons el cens del 2011, a Catalunya hi ha 1.441.496 nuclis familiars que apleguen un total de 2.236.361 fills. D’aquests, ja són gairebé un de cada tres els que viuen en algun dels nous tipus de famílies. Concretament, el 20,7% dels fills viuen en famílies monoparentals i el 8,7% viuen en famílies reconstituïdes, aquelles en què hi ha fills de parelles anteriors. En tots dos casos, predominen els fills que viuen amb la mare.

Com més petits són els nens, més freqüent és que visquin en una família tradicional, amb els seus dos progenitors. Dels fills majors de 16 anys, el 64,2% viuen en una família tradicional. Dels menors de 16 anys, són el 77,5%. Dins d’aquest segon grup, la proporció més gran és la dels menors de dos anys. El 82,6% viuen en famílies tradicionals, el 10,9% en famílies monoparentals, i el 6,5% en famílies reconstituïdes.

Per àmbits territorials, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona són les zones on hi ha un percentatge més elevat de fills en famílies tradicionals, amb un 75,9% i un 73,9%, respectivament. El Penedès, Ponent i les comarques centrals també se situen per sobre de la mitjana catalana, que és del 71,6%. Els àmbits territorials en què la família tradicional té menys pes són l’Alt Pirineu i Aran (69,4%), les comarques gironines (70%) i l’Àmbit Metropolità (71%).

Llars més petites i fills més tard

L’estadística d’estructures familiars de l’Idescat també constata que la mida de les llars s’ha reduït considerablement entre el 2001 i el 2011. Mentre que la població ha augmentat un 17,6%, el nombre de llars s’ha incrementat en un 27,2%. Aquesta combinació ha provocat una disminució en la grandària mitjana de les llars, que ha passat de 2,7 persones per llar l’any 2001 a 2,5 persones per llar l’any 2011.

Els canvis en les estructures familiars catalanes coincideixen amb altres estadístiques de l’Idescat que s’han conegut recentment. A l’octubre es va fer públic que el nombre de naixements ha caigut un 19,7% entre el 2008 i el 2013. Aquest descens coincideix amb un descens del nombre mitjà de fills per dona, d’1,59 a 1,33 en aquests cinc anys, i amb un increment de l’edat de les dones en el moment de néixer el primer fill, que entre el 2008 i el 2013 ha passat de 29,1 a 30,3 anys.