AtenesLa crisi de l’economia grega arriba avui al capítol més decisiu, amb el referèndum sobre l’acceptació o el rebuig de les condicions dels creditors. Encara que els tractats comunitaris no ho preveuen, un pas en fals podria empènyer Grècia fora de la unió monetària. Es tracta del primer país de l’eurozona que va rebre ajuda per la crisi financera i l’únic que ha hagut de valer-se de dos programes de rescat internacional, signats el 2010 i el 2012, per un valor total de 240.000 milions d’euros. Grècia, doncs, ha quedat exposada a un deute públic que fins i tot un dels creditors, el Fons Monetari Internacional, ha reconegut insostenible.
El problema venia de lluny. Els comptes maquillats van quedar al descobert i van deixar en evidència un deute inflat. De fet, encara ara el Parlament hel·lè intenta treure’n l’entrellat en una comissió d’investigació. Grècia ja ha declarat l’impagament de 1.600 milions d’euros a l’FMI pel fet de no haver arribat a temps a un acord amb els socis. Si ho hagués fet, hauria pogut significar un tercer paquet d’ajudes que el lligaria a noves reformes i que ara l’han portat a la consulta. L’ombra de la fallida es pot materialitzar si el 20 de juliol tampoc no pot afrontar el pagament al Banc Central Europeu de 3.500 milions d’euros. La poca exportació, l’estès frau en la societat, la inexistent indústria pròpia i un turisme que ha tocat sostre han portat el país, a més, al seu propi col·lapse. A les eleccions del gener, el partit d’Alexis Tsipras es presentava com l’última esperança i es comprometia a renegociar el deute, acabar amb el clientelisme i fer front a la crisi humanitària. Però cinc mesos d’un govern inexpert i unes negociacions duríssimes podrien acabar trencant Europa i la idea d’unitat que hi anava associada.
