La gestió forestal, l’assignatura pendent de cada estiu

BarcelonaCada cop que es declara un incendi es posa sobre la taula l’estat de manteniment dels boscos i la falta de recursos econòmics per fer gestió forestal. “Les tasques d’extinció d’un incendi com el d’Òdena són molt cares i la gent té clar que s’ha d’invertir a apagar un foc, però, quan es parla de gestió, no tant”, indica Xavier Úbeda, professor de geografia física de la Universitat de Barcelona, que opina que es necessiten més recursos econòmics per a la prevenció i la gestió forestal. Tot i que considera que s’avança pel bon camí -en part gràcies al nou Pla General de Política Forestal que el Govern va aprovar l’estiu passat-, “encara queda molta feina per fer”. “I ni amb tots els recursos es podria fer en un any”, afegeix.

L’enginyer de forest i coordinador del projecte Selvans d’Acciónatura, Jaume Hidalgo, creu que s’ha de buscar l’equilibri entre el que s’inverteix en extinció i el que es destina a la prevenció, molt inferior. El departament d’Agricultura, però, ha incrementat en dos milions d’euros el pressupost de prevenció d’incendis per a aquest any, que puja a 16,5 milions d’euros. En anys anteriors, aquest pressupost s’havia situat en els 18 milions d’euros.

Titulars privats de boscos

Més del 80% dels boscos catalans són de propietat privada i molts opten per deixar-los abandonats per no perdre diners en el seu manteniment. Que endreçar el bosc no sigui per als propietaris un exercici ruïnós i que, per tant, els terrenys abandonats deixin de guanyar pes és un dels grans reptes que es marca el Govern amb la intenció de millorar les tasques de prevenció d’incendis i sobretot tenint en compte que el pressupost per a aquestes tasques és ajustat. Segons el director general de Medi Natural, Antoni Trasobares, el que s’està fent ara és, d’una banda, col·locar al mercat més volum de fusta local i, de l’altra, promoure que els petits propietaris de terreny forestal -n’hi ha més de 200.000- s’agrupin per obtenir facilitats. L’objectiu és que els propietaris obtinguin un millor preu per a aquesta fusta i que, d’aquesta manera, cada cop menys optin per deixar l’espai abandonat.

Una línia estratègica, segons Trasobares, és promoure l’aprofitament energètic de la biomassa, cosa que ajuda a posar un preu, també, a les porcions més petites de fusta local. “Aprofitar, fins i tot, els trossos més petits de fusta contribueix molt a fer sortir els números”, explica, i remarca que el repte és que aquest mercat sigui “autosostenible” i no depengui de subvencions. Aquest pla, presentat fa prop d’un any i mig, partia de la base que a Catalunya un 64% de la superfície és bosc, però la seva explotació comercial només suposava, el 2014, el 0,06% del conjunt del PIB del país.

Hidalgo, però, recorda que els ingressos que es poden obtenir de l’explotació de la fusta són molt inferiors al que es podria obtenir amb la seva dimensió turística, de lleure o de salut. I posa l’exemple dels boscos madurs -amb arbres centenaris- que tenen propietats terapèutiques i un elevat valor patrimonial, i que es podrien rendibilitzar per fer prevenció d’incendis. És a dir, treure rendiment econòmic d’aquests boscos per netejar la resta, especialment “els boscos joves amb molta densitat fruit de l’abandonament i amb moltes necessitats de millora”. “No podem netejar tots els boscos, perquè això és impossible, sinó que s’ha de fer una cosa estratègica”, afegeix aquest expert en enginyeria forestal. Amb un pressupost de 50 milions d’euros, el nou pla de política forestal es marca com a objectiu donar valor econòmic al bosc i a la fusta i dinamitzar el sector forestal.

Trasobares apunta que, tot i estar “obligats” a estrènyer-nos el cinturó en l’àmbit de la prevenció d’incendis, els indicadors són bons i que, si fa dos anys estaven sota gestió el 20% dels boscos, avui aquest percentatge ha arribat al 28%, i si llavors es consumien 700.000 tones de fusta local a l’any, ara s’han superat les 900.000. L’objectiu és que el 2020, com a mínim, estiguin sota gestió el 50% dels boscos, que és la mitjana europea. I, en paral·lel, s’inverteix en camins per millorar l’accessibilitat i perquè actuïn com a tallafocs en casos d’urgència com el de l’incendi d’Òdena. “La gestió forestal ha de ser un assumpte de país i no només una urgència a la qual donar resposta quan hi ha incendis”, remarca. “Si tenim els boscos estàtics i no en gestió és quan tenim els problemes”, explica. I afegeix: “La tendència ha de ser a endreçar, a concebre l’espai com un gran jardí”. En la mateixa línia, Hidalgo apunta que s’ha d’afavorir la creació d’espais oberts, “combinats amb pastures mantingudes amb bestiar”.

Sotabosc propens al foc

Les característiques de la vegetació i el sotabosc dels boscos catalans també són propenses al foc. A més, en l’incendi d’Òdena també s’hi han sumat les condicions meteorològiques adverses. “Hi ha molta vegetació i, per tant, molta competència per l’aigua, i l’estat d’humitat és inferior al que hauria de ser perquè no combustionés”, diu Xavier Úbeda. I recorda que la prevenció també ha de ser a curt termini. I aquí intervenen els ciutadans: “La gent que viu al territori ha de ser conscient que en qualsevol moment es pot declarar un incendi”. I fa una crida a la responsabilitat. En tot cas, diuen els experts, el “risc zero” no existeix.