El mandat Bauzá posa en risc que el PP continuï a les Balears
La seva gestió ha fet créixer la tensió social trencant consensos en àmbits com el lingüístic i l’urbanístic
Quan el Butlletí Oficial publiqui demà el decret firmat pel president balear, José Ramón Bauzá, per dissoldre el Parlament i convocar les eleccions del 24 de maig, haurà acabat una legislatura de punt final. Quatre anys marcats per la crisi econòmica, que Bauzá ha aprofitat per trencar amb dinàmiques i també amb consensos que es creien consolidats. El president ha desfet acords en l’àmbit lingüístic i l’educatiu i ha generat una forta crispació, però el seu mandat ha suposat també un punt d’inflexió en la dinàmica expansiva de l’administració i en la tendència proteccionista seguida en política urbanística i territorial. Hi ha un abans i un després de Bauzá. Fins a tal punt, que el PP pot caure del govern.
Abans de Bauzá, l’administració autonòmica creixia. Ara es redueix. La decisió suposa la supressió d’una estructura sobredimensionada d’empreses públiques i de càrrecs polítics. Però les retallades han provocat, alhora, que hi hagi una falta de personal públic -i això vol dir menys professors i sanitaris- i menys despesa pública, que no sempre era supèrflua, amb la consegüent repercussió sobre els serveis que reben els ciutadans. L’increment en les llistes d’espera sanitàries, per exemple, n’és un exemple.
Un gir en les polítiques
Les retallades en els serveis públics, que el PP justifica com una mesura necessària per sostenir-los, s’acompanyen amb una política econòmica que tanca l’aixeta de la inversió pública. Gràcies als mecanismes de crèdit del govern espanyol, l’executiu se centra a pagar als proveïdors de l’administració els serveis encomanats pel Pacte de Progrés. Però, incapaç d’obtenir finançament estatal -tot el que ha arribat ha sigut a crèdit-, justifica que s’ha de limitar a facilitar que el sector privat inverteixi i contracti. I, amb aquest pretext, fer un gir en les polítiques territorials i urbanístiques.
Abans de Bauzá, tant des del PP com des de l’esquerra s’havien assumit -en diferents graus- postulats proteccionistes en política territorial que ara s’han trencat amb legislacions més permissives, com la llei de turisme, la del sòl i la nova normativa urbanística i agrària, un entramat legislatiu que permet obres fins aleshores prohibides, sobretot en l’àmbit hoteler, i que consolida actuacions anteriors, com les edificacions irregulars en rústic i les urbanitzacions il·legals.
Poca obra i molta ideologia
La crisi ha alterat l’ordre de prioritats dels ciutadans i, fins ara, ha aturat el sector de la construcció. Això, i el fet que aquest no hagi sigut un govern que hagi fomentat l’obra pública, poden explicar per què no hi ha hagut protestes ciutadanes en aquest àmbit. En canvi, sí que s’ha generat una reacció de rebuig cap a l’altre eix de les polítiques del govern, el merament ideològic. Si Jaume Matas va fer bandera de la inversió pública, Bauzá l’ha fet d’una ofensiva de caire ideològic que s’ha visualitzat en un interès obsessiu per rebaixar el paper de la llengua pròpia a l’administració, els mitjans públics i també, camuflat de trilingüisme, en l’àmbit educatiu.
Per convicció personal i per acontentar un limitat col·lectiu, el president no va calibrar que l’ofensiva, acompanyada d’altres mesures com la llei de símbols, les retallades i un cert menyspreu cap als docents i la justícia, acabaria provocant-li problemes en l’execució de les seves polítiques i li generaria una forta crispació social. El fracàs en l’aplicació del TIL (tractament integrat de llengües) i la manifestació de 100.000 persones contra la seva política educativa en són l’exemple.
El govern, amb una majoria sobrada, amb polítiques impopulars de vegades poc justificades -tenia intenció, fins i tot, de tancar hospitals-, queda sense ponts de diàleg amb l’oposició i els agents socials. Uns ponts que van tremolar també amb l’empresariat quan va intentar imposar-los impostos i que es van refer a costa de renunciar a ingressos i de sacrificar consellers. Bauzá potser serà el president que menys conselleries haurà tingut, però també serà un dels que haurà disposat de més consellers. No ha dubtat a sacrificar-ne, sovint quan s’havien cremat per decisions d’ell.
La legislatura acaba amb un Bauzá que manté un discurs dur contra la corrupció, com al principi, però amb la motxilla més plena. Va ser el primer a vetar els imputats a les candidatures. La decisió, que s’explica en un context de proliferació de casos de corrupció que afectaven membres del PP i que li va servir per consolidar-se internament, s’ha mantingut, però Bauzá s’ha permès tenir un diputat imputat bona part de la legislatura. No s’ha conegut cap cas de corrupció del seu mandat -Matas tampoc en va tenir-, però els del passat també li han passat factura, sobretot per la falta d’explicacions al suposat finançament irregular del PP balear. La seva imatge s’ha vist perjudicada, a més, pel cas de la seva farmàcia. Malgrat la decisió judicial favorable, el cas ha mostrat un president que no ho havia dit tot al principi, que rectificava, que compaginava ingressos públics i privats i que era durament qüestionat per l’oposició.
Acaba amb un govern que treu pit per haver capgirat una situació econòmica desfavorable i per haver aconseguit que es passi de la destrucció a la creació de llocs de treball, encara que siguin de qualitat dubtosa. I acaba igual com va començar, amb l’herència rebuda sobre la taula. L’executiu del PP ha basat bona part del seu discurs a carregar contra l’herència deixada pel Pacte i l’oposició replica el discurs i adverteix de l’herència que deixarà Bauzá: uns serveis públics pitjors i uns comptes amb més deute públic.
