El món municipal, una escola de polítics

EL PATI DESCOBERTCatalunya escollirà aquest diumenge la composició de 947 plens municipals, 41 consells comarcals i 4 diputacions. Els comicis locals no només serveixen per renovar consistoris i decidir alcaldies, sinó que representen una autèntica escola de polítics. Els partits aprofiten el món local per foguejar candidats, i els nous grups independents que surten escollits han de fer un curs accelerat en gestió local i administració pública.

Des del 1979 un total de 42.550 persones han ocupat una posició en un ple municipal. La majoria dels que ho han fet són homes (més d’un 80%), tot i que la paritat de gènere ha evolucionat tal com ho ha fet el país i la presència de dones ha anat creixent progressivament. A la primera legislatura, tan sols hi havia 393 regidores, un 4,8% del total. D’alcaldesses, n’hi havia només 21. Aquest desequilibri s’ha anat reduint, sobretot des de l’aplicació de la llei d’igualtat del 2007 i, a l’última legislatura, ja són 2.973 regidores (un 32,5%), de les quals 134 són alcaldesses. Malgrat aquesta reducció i tot i les quotes, als ajuntaments tampoc s’assoleix un percentatge de paritat acceptable que es pugui considerar equilibrat (de prop d’un 50%). Es tracta d’una xifra més baixa que al Parlament de Catalunya, on les dones representen un 40,7% dels diputats, malgrat les quotes en trams de 5 persones que imposa la llei.

Amb cada elecció municipal, i sigui perquè no s’hi presenten o per l’auge de nous partits, hi ha una renovació àmplia dels regidors. A la legislatura iniciada el 2011, un 48,5% dels regidors van asseure’s per primer cop al ple o bé els van tornar a escollir després d’uns quants anys sense ser-hi. De fet, entre els que van renovar la seva posició a les eleccions del 2011, la majoria acumulaven una o dues legislatures com a regidor. Com a curiositat, a les eleccions locals anteriors, un total de 108 regidors feia més de vuit legislatures que havien ocupat la seva posició en el ple. De cara a les pròximes eleccions, és possible que els regidors nous augmentin, vist el gran nombre de candidatures que es presenten a molts municipis. En tot cas, això també dependrà de si els partits són capaços de superar el llindar mínim del 5% dels vots.

Tomb a l’hegemonia local

Tot i que és difícil mesurar qui ocupa la pole position després d’unes municipals, tradicionalment el PSC ha sigut el partit que ha recollit més vots. Per contra, CiU ha sigut la formació que ha aconseguit més regidors. Aquest patró es va trencar el 2011, en unes eleccions que van contribuir a erosionar el sòl dels socialistes, un partit que tradicionalment havia nodrit el seu poder del món local. Fa quatre anys CiU va aconseguir 3.897 regidors (gairebé 780.000 vots), davant dels 2.119 del PSC (poc més de 720.000 paperetes). A 384 municipis la majoria nacionalista va ser absoluta, per 128 dels socialistes. Vista la davallada de candidatures que els socialistes han presentat, tot indica que aquest procés s’intensificarà.

Així mateix, ERC també ha tingut tradicionalment un múscul territorial força important. El 2011 va aconseguir 1.379 regidors i en 107 municipis va obtenir la majoria absoluta. El cas d’ICV-EUiA i del PP és diferent. La formació ecosocialista va arribar a 400 regidors i el PP a 475. En els últims anys els consistoris també han vist com emergien noves formacions, sovint als antípodes, com són la CUP (101 regidors el 2011) i PxC (67 regidors). En canvi, altres partits amb bons resultats a Catalunya, com C’s, han tingut un paper més aviat discret a les municipals. La formació d’Albert Rivera només va aconseguir set regidors.

611 regidors independents

Amb tot, cal destacar igualment una presència important de llistes independents, de formacions polítiques creades per veïns, sorgides normalment d’escissions o de polèmiques concretes locals, que es presenten sovint sense l’empara de cap partit d’àmbit català o estatal. Les agrupacions independents van aconseguir el 2011 un total de 611 regidors i en gairebé la meitat dels casos aconseguien renovar representació. I és que en alguns municipis, com en el cas de les candidatures independents d’Osona, la tradició de llistes autònomes està ben arrelada.

El nombre de regidors independents, però, s’ha anat reduint amb el temps. El 1999 les llistes autònomes recollien un 10,2% dels regidors catalans, una xifra que el 2011 queia per sota del 7%. Les dificultats d’obtenir recursos, fer arribar el missatge en alguns contextos i la inseguretat que dóna sovint ser fora de l’estructura d’un partit empenyen moltes formacions a tirar la tovallola. És el cas de Tona Futur o la històrica CUPA d’Arbúcies, que havia governat el municipi 24 anys abans que s’articulés la CUP nacional.