22/04/2015

Els noms

3 min

En Joan va caure a les escales de casa però, com que només faltaven quatre esglaons per arribar a baix, només es va trencar el cap del fèmur. Està emprenyat. L’emprenya el dolor -intens i constant-. L’emprenya intuir que no podrà tornar a caminar. I l’emprenya, sobretot, no haver-se entrebancat a dalt de tot de l’escala, al primer esglaó, haver baixat rodolant, fent rebotar els ossos contra la paret, i haver acabat amb un cop fort i sec al cap, com el punt final que l’escriptor clava al final de la novel·la.

Vuitanta-nou anys són molts, més que suficients per haver entès més o menys de què va la cosa. Ja en té ben bé prou. La seva dona va començar a passar fa una pila d’anys, i darrerament també han anat desfilant una bona colla d’amics i coneguts. Ell ha procurat no fer nosa als fills i fer passar els dies ocupat, bàsicament, en dues coses: caminar i llegir, llegir i caminar.

Ara els metges creuen que ja no podrà tornar a fer llargues passejades. Ni llargues ni curtes. Potser haurà de quedar-se clavat en una cadira de rodes. Els fills han decidit que ja no pot viure sol i el portaran a una residència. S’han excusat de mil maneres: els pisos són petits, els horaris complicats, no són mai a casa. No calia.

Amb el seu permís, han buidat casa seva. S’han repartit els mobles, les vaixelles, les tovalloles. Li diuen que se’n pot endur un parell de quadres i una vintena de llibres, tot el que podrà encabir a l’habitació de la residència. Només vint llibres! Triar-ne vint vol dir renunciar a la resta. L’última vegada que els va comptar passaven de mil.

Com els ha de triar? Els més antics? Els que estan dedicats? Els clàssics? Els que li van fer un senyal a l’ànima? Els que ha rellegit tres i quatre vegades? Els que li van fer descobrir un autor imprescindible? Els que li va regalar la dona cada Sant Jordi?

Passa la memòria pel damunt del prestatge tot ple de lloms de color taronja. Els llibres de la col·lecció A Tot Vent, de Proa. Camus, Pavese, Thomas Mann, Faulkner, Proust. Els millors, traduïts al català. Del taronja al blau marí d’ Áncora y Delfín, de Destino. Els grans noms de la narrativa castellana: Matute, Martín Gaite, Delibes, Laforet.

Les edicions de luxe de Clásicos Vergara. El volum de pell marró, amb les lletres daurades al llom: Madame Bovary i Salambó, amb il·lustracions i l’estoig també marró. “ Versión castellana, prólogo y notas de Joan Sales ”. I els sonets de Neruda, amb la dedicatòria enamorada de l’Aurora.

I també, sembla que els vegi, els llibres petits i grocs de La Cua de Palla, que li agradava llegir a l’estiu. I tantes, tantíssimes novel·les que l’havien emocionat, plenes d’anotacions fetes amb llapis als marges, amb paperets blancs que assenyalaven les pàgines destacades que de tant en tant li agradava rellegir.

Triar-ne vint?

La seva néta gran ha entrat a l’habitació de l’hospital sense trucar. L’enxampa distret i li deixa anar la notícia a cau d’orella, després de deixar-li un petó breu a la galta: Avi! Que estic embarassada!

La panxa encara no dóna senyals d’inflor, tot i que la noia s’hi passa la mà amb insistència. En Joan la mira i somriu. No sap, ni pot intuir, que aquest primer besnét que ara amb prou feines batega serà un jove sensible i estudiós, que llegirà poesia quan ja gairebé ningú no ho faci. I que un dia, quan hagin passat vint anys, demanarà a la biblioteca els sonets de Neruda i, tornant cap a casa, fullejarà el volum i ensopegarà amb la frase escrita amb tinta a la primera pàgina. El besavi no ho sap.

Tampoc no sap que el noi llegirà “Per a en Joan, de la seva Aurora” i que els noms no li cridaran l’atenció ni els reconeixerà, perquè no té ni idea de com es deien els seus besavis. Que passarà pàgina i llegirà: “ Matilde, nombre de planta o piedra o vino...

stats