La professió ret homenatge a un periodista total

BarcelonaCarles Capdevila es va convertir en un referent al país. Alguns dels periodistes que el van conèixer de prop -o amb qui va treballar- tracen un perfil col·lectiu i en primera persona a l’entorn d’un treballador incansable en tots els gèneres.

Joaquim Maria Puyal

Periodista i responsable de ‘La TdP’ a Catalunya Ràdio

“En Carles era gran. Gran com a persona i gran com a periodista. Però, a més, tenia un talent únic per intuir la clau que s’amaga darrere el fenomen de la comunicació. En sabia molt. Per això, podia excel·lir en diversos registres professionals. No fa ni deu dies que vaig veure com embadalia la gent damunt d’un escenari a L’Atlàntida de Vic. Durant algunes temporades va col·laborar a La TdP, ens va ajudar en els inicis de Weloba i sempre va ser un amic generós, discret i honrat amb ell mateix. Quan escric aquestes ratlles, tot i estar de viatge, em sento al costat seu i de tota la gent que l’estima. Una gernació. El país el trobarà a faltar molt. I jo, també”.

Gemma Nierga

presentadora del programa ‘Hoy por hoy’, de la SER

“El Carles va venir a fer una conferència a l’escola dels meus fills. Quan vaig veure com reia la gent vaig pensar que no podia deixar perdre l’oportunitat i li vaig proposar que col·laborés a l’ Hoy por hoy. L’hi vaig proposar amb molt poques esperances: era per a tot Espanya, en castellà, i no sabia si li vindria de gust. Però em vaig trobar un sí de seguida, amb molta il·lusió i entusiasme. D’ell n’he après molt: he après que he de viure com ell va aprendre a viure, amb molta humilitat. En destacaria la fortalesa: va triar seguir venint a la ràdio sabent que estava malalt”.

Jordi Évole

Periodista. Director i presentador de ‘Salvados’

“Encara no som capaços de calibrar què significa la pèrdua d’en Carles. No fa ni una setmana que ens estàvem escrivint missatges, amb ganes de fer coses junts. Em van proposar de fer un Fora de sèrie i els vaig dir que només el faríem si podia entrevistar en Carles. Estàvem a l’espera de poder-lo fer. També li vaig dir que fent un programa sobre adolescents m’havia fascinat aquest món i que tenia ganes de fer alguna cosa amb ell sobre això: una sèrie, un programa, el que fos... Perquè en Capdevila era el periodista total, capaç de fer una crònica periodística de primera, però també un gran programa d’entreteniment. Estic del tot trasbalsat”.

Mònica Terribas

Exeditora de l’ARA, conductora d’‘El matí de Catalunya Ràdio’

“Esprémer la vida, capturar el talent, associar-lo i fer-lo crear, escrutar la realitat i convertir-la en un collage positiu. I així aconseguia màgicament acabar tots els trencaclosques. Et descol·locava, et sorprenia, i allà el tenies, amb el somriure murri de qui ha consumat una bogeria, una trapelleria i una genialitat. No sé com s’ho feia, però t’estimaves en Carles encara que et fes riure i patir alhora. La redacció de l’ARA, que vaig conèixer el 2012, i l’ APM? d’ El matí de Catalunya Ràdio duen incrustada aquesta ànima, i això fa impossible l’adeu. Però tenia raó: ens hauríem d’haver fet més abraçades”.

Guillem Sans

Director del programa ‘Alguna pregunta més?’

“El Carles va ser el meu cap, em va fitxar per a l’APM?, però sobretot ha sigut un amic. Pràcticament era com un pare. Feia 14 o 15 anys que treballàvem junts i era un plaer: sempre n’aprenies coses. Tenia una capacitat de treball impressionant, una gran capacitat per comunicar i una altra cosa fantàstica: sempre buscava una lògica a les coses. L’optimisme i l’energia són dos elements clau per definir-lo, i el tercer és el sentit de l’humor. Per a ell, l’humor era un element de defensa davant l’estultícia i els abusos del poder, una eina per a la crítica”.

Jordi Basté

Periodista. Conductor del programa ‘El món a RAC1’

“Encara que no fóssim amics, és algú que apreciava molt i que admirava, sobretot pels seus articles sobre la vida. Sempre pensava que obria un camí per deixar de ser esclaus de la punyetera actualitat. El seu article sobre la mare, i com l’havia de tornar a cuidar, és sensacional. Ens deixa una herència d’amor tremenda. I, si el millor que ens poden dir als que ara tenim cinquanta anys és que no tenim edat, el seu era un cas de manual. S’havia convertit en un youtuber capaç de fer virals uns apunts sobre aixecar quatre criatures o bé un discurs de comiat a la redacció de l’ARA, que tot i la tristor que comportava s’ha convertit en imprescindible”.

Neus Bonet

Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya

“Jo era cap de programes de Catalunya Ràdio quan al Carles Capdevila se li va ocórrer Eduqueu les criatures i jo li vaig comprar. És un dels seus llegats més importants, no només per l’audiència sinó per la implicació de la comunitat educativa i les famílies. Era una festa constant i contínua i aconseguia contagiar els altres”.

Paco Escribano

Director de Minoria Absoluta i exdirector de TV3

“És una de les persones amb qui més he disfrutat parlant de televisió. Era brillant. I, com més anava, més brillava. Recordo una anècdota, de quan vam anar a provar sort a Madrid, fa anys. Volíem fer-hi televisió i els executius amb qui estàvem reunits tota l’estona parlaven de pibones. Vinga pibones per aquí, pibones per allà i aleshores ni el Carles ni jo sabíem què volia dir, això: ho vam haver de preguntar. I vam tornar junts amb l’AVE cargolats de riure, conscients que no pertanyíem en cap cas a aquell hàbitat”.

Màrius Serra

Escriptor i enigmista, col·laborador de Catalunya Ràdio

“En Carles tenia l’estranya virtut de reunir coses aparentment contràries: ser de poble i universal, ser un paio molt seriós amb qui et feies un tip de riure, ser un somiador pragmàtic, solidari i empresari. La nostra amistat es va basar sempre en el verb fer. Ens vam conèixer als anys 90 quan era cap de premsa de Proa i el 2002 vam muntar una empresa que es deia Verbívors SL. En Carles, a banda de les seves obres més conegudes, va fer crucigrames firmant Plandiura, jocs verbals diversos al Capde7mana de Vilaweb i enigmes per al microespai No tinc paraula de TV3. A ell li vaig enviar el primer enigmàrius de la història. Per SMS. A l’enginy dels enginyosos hi sumava el dels enginyers. Viure al seu costat multiplicava el temps per 10. L’hem gaudit 510 anys en plenitud. El recordarem sempre amb un somriure”.