Efímers 14/12/2014

Els que estan estressats són els formatgers

Els europeus volen recuperar els noms del menjar

2 min

L’any 1925 la família de Ron Buholzer va deixar Suïssa i es va instal·lar al verd Wisconsin rural. Allà, igual que tants altres, la seva família va començar a fer formatge. Des de llavors, quatre generacions de fabricants de formatge han treballat a l’empresa familiar. El seu producte més popular és el feta, el trencadís formatge de les amanides gregues. El senyor Buholzer està preocupat perquè aviat li podrien prohibir vendre’l, perquè la Unió Europea (UE) està mirant de recuperar els noms d’aliments que els nord-americans consideren genèrics però que els europeus creuen que només s’haurien d’aplicar als productes fabricats en zones específiques del seu continent. Això inclou el feta, el formatge parmesà i potser fins i tot la mortadel·la.

Al senyor Buholzer ja li han prohibit d’exportar feta a Corea del Sud si en diu “feta”. A més, qualsevol nou producte de feta venut al Canadà que no sigui de Grècia s’haurà d’anomenar “semblant al feta” o “de l’estil del feta”, i no podrà utilitzar símbols grecs. La Unió Europea demana ara protecció per a 145 noms d’aliments, incloent-hi formatges com el feta, l’asiago, el gorgonzola, el munster i el fontina.

Xoc de voluntats

Els formatgers nord-americans no estan disposats a acceptar això com un fet consumat. Per contra, s’estan preparant per a una guerra alimentària. Ha sorgit un grup per lluitar contra l’amenaça europea: el Consorci pels Noms Genèrics dels Aliments. Les negociacions sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP), un acord de lliure comerç entre la UE i els Estats Units, poden ensopegar amb el problema. La UE, mentrestant, s’empara en els governs de tot el món per acabar amb els productors de menjar que furten noms europeus.

Però els nord-americans no es deixen impressionar. Veuen el cas com un intent d’erigir barreres comercials i apujar els preus mitjançant la reivindicació de paraules que fa temps que han passat a l’ús general. Molts membres del Congrés han apressat l’administració de Barack Obama a resistir-se a les exigències dels europeus. Alguns utilitzaran això com a excusa per no ratificar un acord comercial fins que la UE rectifiqui.

‘Champagne’ i hamburgueses

Els EUA sí que ofereixen protecció legal als aliments de les regions geogràfiques en virtut de la llei de marques. Per exemple, parmesà reggiano no es pot fer servir tret que realment aquest formatge vingui de l’indret d’Itàlia que toca. De la mateixa manera, els nord-americans poden anomenar el vi escumós de Califòrnia champagne, però això no és el que hi ha escrit a l’ampolla (tot i que una vinya va aconseguir una excepció). No hi ha una manera senzilla de determinar quins noms mereixen protecció. ¿Les french fries (patates fregides) estan fora de perill? ¿Ho està la salsa italiana (una vinagreta per a l’amanida)? ¿Ho està, per què no, aquell símbol de l’orgull americà, l’hamburguesa?

stats