La sort s’atura en un barri humil del Vendrell
Cauen 1,6 milions entre els clients del Bar Gil de la capital de comarca amb més atur de Catalunya
El VendrellNo sempre plou sobre mullat. Els cinquens premis no són els que s’emporten els grans titulars del sorteig de la rifa de Nadal, però quan cauen en llocs com el Bar Gil, el menys important és si les xifres són les més cridaneres de la jornada. De 6.000 euros en 6.000 euros, la gran majoria dels dècims premiats repartits per aquest establiment del barri del Tancat del Vendrell no serviran de pressupost extra per dedicar a inversions més o menys contundents, sinó per a una cosa molt més important: permetre que un bon grapat d’economies familiars segueixin surant uns mesos més.
I és que el Bar Gil és al bell mig d’una zona on predominen les persones de condició humil, moltes de les quals estan a l’atur. El Vendrell és, a conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària, la capital de comarca catalana amb l’índex d’atur més alt, per sobre del 25%. De fet, molts dels agraciats d’ahir no tenen feina. Per aquest motiu la Mari Carmen Gil, propietària de l’establiment, confessava sentir-se “molt contenta i emocionada” per haver repartit la sort entre els seus clients, però especialment perquè “hi ha molta gent que ho està passant molt malament i aquests diners els ajudaran una mica”.
Per això a la festa que durant bona part del dia es va viure al Bar Gil s’hi respirava alguna cosa més que alegria. “Sobretot em sento alleugerit, ara sé que en els pròxims mesos arribaré a final de mes”, resumia el José Luis. “I espero que sigui el final de la mala ratxa”, afegia. En aquest sentit, el Ramon, un altre dels premiats, també confiava que aquesta injecció de diners suposi “un punt d’inflexió”, tot i que adverteix que els diners no li solucionaran “tots els problemes” que té.
El tòpic de “tapar forats” era una de les expressions més utilitzades ahir al Bar Gil, però en aquest cas la urgència d’algun d’aquests forats era tan extrema com “pagar dos mesos pendents del lloguer”, com deia el Lluís. Una altra de les afortunades, la Rosa, destapava una ampolla de cava, molt contenta pel premi: “Els diners serviran perquè els Reis d’Orient ens portin la tauleta que ha demanat la meva filla”, deia. Algun dels presents feien broma sobre el popular anunci de televisió de la grossa, tot i que deixaven clar que no hi havia hagut cap cas igual perquè “els anuncis són molt bonics, però la vida real és una altra cosa”.
El número no agradava
El 32.306 es va distribuir des de l’administració número dos de Sitges. En total, 140 sèries. La casualitat va voler que arribés a aquest bar del Vendrell per l’amistat de la Mari Carmen Gil amb el responsable de l’administració.
“Sempre compràvem algun número, però és el primer cop que ho fèiem amb ell, o sigui que es pot dir que hem tingut bastanta sort”, deia la Mari Carmen. Una sort, però, que va estar molt a prop de ser de signe contrari. La propietària del Bar Gil va explicar que va estar a punt de tornar-lo. “El número no m’agradava, no em feia bona espina: si l’arribo a tornar no sé què hauria fet”, deia la propietària, que finalment es va quedar dos dècims per a ella mateixa: 12.000 euros.
Un premi venut a Sitges i a Cubelles
El número 32.306 va ser el segon cinquè premi de la loteria de Nadal, cantat pels volts de dos quarts d’onze del matí, i va caure íntegrament a les poblacions de Sitges i Cubelles, al Garraf. Concretament a l’administració número 2 de Sitges, situada al número 44 de l’avinguda de Sant Francesc, que en va vendre un total de 140 sèries, i a l’administració número 1 de Cubelles, situada al número 2 de l’avinguda Colom, amb 20 sèries. Cada cinquè està guardonat amb 60.000 euros cada sèrie, és a dir, 6.000 euros cada dècim. Es va vendre per finestreta, entre veïns i persones de fora, per la qual cosa va quedar molt repartit.
