Efímers 05/07/2015

Ucraïna: El ‘tsar’ Putin sacseja el tauler europeu

Ana Lázaro Bosch
2 min
Soldats de l’exèrcit ucraïnès disparant una granada contra posicions dels rebels pro-russos.

KíevL’últim restaurant de moda a Kíev el porten dos soldats que van resultar ferits al front. Han elaborat un menú carregat d’humor negre que inclou Brotxeta de separatistes, Graellada d’antiavalots i un plat dedicat a la Unió Europea que es diu Estem molt preocupats. I per si no queda clar, el responsable del local afegeix: “Però no hi fem res”. A Ucraïna domina la idea que Europa està fent poc per ajudar-la. I l’analista polític Dmitro Xulga, de la Internacional Renaissance Foundation, ho corrobora: “Les sancions no corresponen a una visió estratègica. Són una reacció destinada a mantenir la credibilitat, a poder dir que Europa ha reaccionat. Però resulta evident que aquest volum de sancions no condueix a l’objectiu final, que és aturar l’agressió russa”.

L’annexió de la península de Crimea i el suport als separatistes de l’est van portar Europa a imposar una sèrie de sancions contra Rússia que els ministres d’Exteriors acaben de renovar. Ho han fet per unanimitat, però la tebior de les sancions és el resultat de les divisions internes: alguns països com Polònia, Suècia i els Bàltics voldrien anar més enllà. Altres, com Alemanya, França i Itàlia, defensen la via del diàleg, preocupats per les implicacions polítiques i econòmiques d’una ruptura amb Moscou. Aquesta dinàmica també es detecta al Parlament Europeu. “Observant les votacions, es fàcil veure com alguns diputats es desvien de la línia oficial i voten sota la pressió de grups econòmics que tenen interessos comercials amb Rússia”, explica l’eurodiputat croat Andrej Plenkovic, en visita al Parlament ucraïnès.

Grècia amenaça ara d’accentuar aquestes divisions. Si finalment deixa l’eurozona, necessitarà crèdits i inversions, i Moscou ja ha deixat clar que està disposat a ajudar. Al juny el primer ministre, Alexis Tsipras, va viatjar a Rússia per reunir-se amb Vladímir Putin i signar un acord preliminar per a la construcció d’un nou gasoducte, que permetria evitar passar per Ucraïna, però que també va a l’encontre de la política energètica europea, que vol disminuir la dependència de Rússia. Putin busca aliats a Europa i la Grècia de Tsipras sembla terreny adobat, i també Hongria i Xipre es deixen estimar.

stats