MUNICIPALS LA CAMPANYA, A PUNT
Efímers 25/04/2015

I tu què votes, partit o candidat?

En la mesura que el municipi és més petit la gestió pesa més que la ideologia i el vot dual s’accentua

Toni Rodon, Marc Guinjoan, Marc Sanjaume
4 min
A Catalunya, amb 947 municipis, conviu una realitat urbana a Barcelona (01) i al seu cinturó industrial amb una altra de rural. El municipi més petit és Sant Jaume de Frontanyà (02), a la comarca del Berguedà.

El Pati DescobertLes eleccions municipals són diferents i la gent no mira tant el partit: la figura de l’alcalde, o d’aquells candidats que pretenen ser-ho, acostuma a tenir un pes superior a l’hora que els votants triïn. Als municipis més petits se sent allò de “al poble, es vota la persona”. Una afirmació similar a aquesta té moltes probabilitats de sonar aquests dies a mesura que ens acostem al 24 de maig, dia en què els ciutadans decidiran la composició dels plens dels seus municipis. La idea és força estesa: en unes eleccions municipals el pes del partit -de les sigles- disminueix i, en canvi, el del candidat que encapçala la llista augmenta en tots els casos. Això porta -segueix l’argument- a fer que un bon grapat de gent canviï el seu vot en les eleccions locals (el vot dual és més acusat que en altres ocasions) i arribi fins i tot a donar suport a partits diferents de la seva orientació ideològica o nacional.

Si bé algunes institucions -com els ajuntaments- permeten posar en pràctica una política menys formal i més pròxima al ciutadà, no és fàcil determinar si el pes de l’alcaldable és superior en unes eleccions municipals al pes del candidat, per exemple, en uns comicis al Parlament de Catalunya. La ciutadania acostuma a actuar amb unes ulleres ideològiques que la porten a valorar més positivament els candidats del partit pel qual se senten atrets. Dit d’una altra manera: és complicat valorar un candidat sense la càrrega de les sigles o de la ideologia que porta per motxilla i sempre es tindrà més simpatia pel candidat propi que per l’aliè.

Els punts a favor dels alcaldes

En unes eleccions municipals, aquest efecte també es produeix. La principal diferència es deu al fet que, a nivell local, el coneixement dels polítics sol ser més baix. El grau de coneixement de l’alcalde acostuma a ser alt, però el dels regidors (siguin del govern o no) és més reduït, sobretot a mesura que creix la mida del municipi. En aquest sentit, els alcaldes se situen sempre en una situació de partida favorable, atès que poden fer servir la visibilitat que dóna el càrrec per donar-se a conèixer personalment i per promocionar la seva obra de govern. És un avantatge sobretot per a una franja central de l’electorat, la que no parteix d’una identificació partidista gaire forta.

Bona part de la importància que es dóna a l’alcaldable o al partit depèn de la mida del municipi. Als municipis més petits els candidats es poden donar a conèixer més fàcilment i interaccionar de manera més pròxima amb els veïns. Això porta els habitants dels municipis més petits a interioritzar ràpidament qui volen (i qui no) que sigui el pròxim alcalde, tot sovint amb independència del color polític d’aquest.

L’exemple més fefaent, de fet, el trobem en alguns municipis on s’ha donat el cas que l’alcalde ha deixat la formació amb què històricament s’havia presentat per desavinences amb el partit a nivell central, i quan s’ha tornat a presentar sota el paraigua d’unes noves sigles ha revalidat la victòria.

Tanmateix, a mesura que el municipi és més gran, la rellevància de la figura de l’alcalde va disminuint, en favor d’una preeminència més gran de la imatge del partit. En efecte, tot i que hi ha poques dades d’enquesta que ens mostrin aquesta tendència, els baròmetres municipals duts a terme pel Centre d’Investigacions Sociològiques del govern espanyol des de l’any 1999 fins ara en ocasió de les eleccions locals a Barcelona, Santiago de Compostel·la, Vigo, la Corunya, Màlaga i Sevilla ens mostren que en municipis relativament petits, com Santiago, la Corunya o Vigo, el percentatge de persones que acostumen a votar en clau de candidat supera el 50%. En municipis intermedis com Sevilla o Màlaga el percentatge baixa fins al voltant del 40%, mentre que a Barcelona, amb més d’1 milió i mig d’habitants, el percentatge de gent que diu que vota en clau de candidat es queda una mica per sota del 40%.

Amb tot, no es tracta d’una relació perfectament neta. Les dades recollides pel CIS al País Basc ens mostren que tant a Sant Sebastià com a Bilbao o a Vitòria el percentatge de persones que voten en clau de candidat és molt reduït, especialment en aquestes dues últimes ciutats, en què se situa tan sols al voltant del 25%, molt per sota dels valors esperats d’acord amb la mida de la població. L’explicació d’aquest fenomen probablement cal buscar-la en la històrica vigorositat del debat nacional i la polarització existent entre el bàndol “nacionalista” i el “constitucionalista”.

Amb tot, els candidats s’esforcen aquests dies per fer carrer i interaccionar amb els veïns en tota mena d’actes i esdeveniments. Un fet que és especialment rellevant en municipis petits. I és que, en l’era de les xarxes socials i la comunicació massiva, la proximitat i el contacte segueixen sent un valor molt alt.

stats