Som al Santiago Bernabéu. Els visitants hi van entrant amb normalitat, despreocupats, aliens al que és a punt de passar. Hi ha un jove que s'endinsa en terreny perillós. El segueix un aliat que el va filmant amb una càmera de vídeo. Arriba al lloc triat. En un panell es llegeix amb claredat el nom de l'estadi. El noi mira a banda i banda. Es comença a treure la jaqueta. És a punt de passar alguna cosa. I al final se sap tot: amb una samarreta del Barça, treu una trompeta i es posa a tocar l'himne del més que un club, que té un nom i el sap tothom, fins i tot al Bernabéu. Sol davant del perill, com si fos Rudy Ventura.
