L’ecosistema de les incubadores

En l’ecosistema emprenedor, les incubadores s’han expandit de tal manera que aquestes organitzacions, dissenyades per accelerar el creixement dels nous projectes, abunden en gairebé tots els sectors. Segons el Mapa de l’Emprenedor a Espanya del 2014, tan sols el 4% de les start-ups de l’Estat duren més de cinc anys, tal com explica Albert Garcia Pujadas, director de màrqueting i empresa del Tecnocampus.

“La primera reflexió, bastant consensuada amb el sector, és que a l’ecosistema emprenedor no li falta res, però sí que falten bons projectes”, assegura. Segons el que diu, cal millorar la confiança en els projectes d’aquí, començant pels mateixos inversors. “L’exuberància de l’ecosistema té les seves pegues”, continua Garcia Pujadas. “Des del sector es comenta el temor d’estar en una bombolla. Des de la banda emprenedora, tanta proposta pot generar certa angoixa”. Cal conèixer “la naturalesa i la tipologia de les acceleradores”, recomana.

Sobre el sector públic, Garcia Pujadas considera que algunes apostes pioneres com ara Barcelona Activa “continuen sent referència”, i d’altres, com el Tecnocampus, han pogut evolucionar i construir bones referències territorials. Tot i això, lamenta que la majoria d’iniciatives públiques locals “estan condemnades a tenir un rol purament orientador”.

El director de màrqueting argumenta que les incubadores a les universitats tenen a favor “la massa crítica de talent” i, en contra, la falta de flexibilitat i rapidesa. Sobre l’empresa privada, remarca que les acceleradores d’aquest sector demostren que “encara hi ha espai per a gent amb ganes d’invertir en projectes”. Les fundacions i associacions d’inversors privats són, al seu parer, “una llista interminable que no para de créixer i evolucionar”.

Finalment, considera que les empreses corporatives representen “el signe de maduresa de l’ecosistema emprenedor”, que han vist en el suport a start-ups una oportunitat de negoci.