Salt endavant al Besòs: els plans de l'AMB per potenciar-ne el valor urbà, social i ecològic

Al passeig fluvial del Besòs, el moviment és constant. Hi ha gent que hi passeja, que hi corre i que hi va amb bicicleta. Anys enrere, però, el panorama era un altre: el riu estava envoltat per un espai degradat i poc accessible, que donava l’esquena a la ciutadania i convertia la zona en una de les més vulnerables del territori metropolità.

Ara el Besòs viu un nou moment. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) l’ha situat com una de les seves grans prioritats de transformació. Vol potenciar-ne el valor urbà, social i ecològic i consolidar-lo com un eix metropolità de cohesió i sostenibilitat. Els projectes Impuls Besòs i ReViuBesòs són dos dels principals pals de paller.

Impuls Besòs: un laboratori d'innovació

El primer és un pla d’actuació integrat (PAI) dotat amb 15 milions d’euros per transformar de manera coordinada els barris situats al voltant del riu, entre Badalona i Sant Adrià de Besòs. El projecte s’alinea amb els quatre eixos de l’Agenda Urbana Metropolitana –social, ambiental, territorial i estratègic– i vol revertir la situació de vulnerabilitat d’aquesta àrea per convertir-la  en un espai més natural, resilient i al servei de la ciutadania.

Dels 15 milions d’euros d’inversió, 6 provenen del govern espanyol a través dels fons FEDER 2021-2027, i 9 són aportats per l’AMB i els ajuntaments implicats. Però, exactament, quin tipus d'actuacions s'hi inclouen? Es tracta d'intervencions socials, econòmiques i ambientals amb un objectiu comú: millorar la qualitat de vida i superar les barreres físiques i urbanístiques que encara separen els barris. "Impuls Besòs es presenta com l’únic laboratori d’innovació urbana liderat per una administració metropolitana a Espanya i orientat a l’escalabilitat dels seus projectes a tot el territori metropolità", explica Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB.

El programa desplega iniciatives com la transformació i millora de la C-31 per minimitzar l’efecte barrera i millorar la connectivitat. Balmón també destaca la qualitat dels projectes presentats per l’AMB i els ajuntaments, "fet que es demostra amb l’impacte pressupostari que tindrà sobre el territori". L’experiència acumulada en programes europeus permetrà aplicar nous criteris de resiliència urbana i eficiència energètica, amb l’objectiu de "consolidar l’AMB com un referent en transformació urbana i cohesió social".  

Les actuacions es concentraran en sis barris de Badalona –Artigas, el Remei, Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià i Sant Roc– i en dos de Sant Adrià de Besòs –Sant Adrià Nord i Sant Joan Baptista–. En total, s’hi desenvoluparan dotze projectes de regeneració urbana i social que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida, reduir desigualtats i superar les barreres d’infraestructures que encara fragmenten el territori.

ReViuBesòs, un projecte clau

L'altra aposta de l'AMB per revitalitzar la zona és el projecte ReViuBesòs. En aquest cas, busca recuperar la desembocadura del riu i convertir-la en un espai més natural, resilient i accessible per a la ciutadania. Amb una inversió de 2,7 milions d’euros –el 40% provinents dels fons FEDER i la resta cofinançats per l’AMB i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs–, la iniciativa s’ha situat entre els 12 projectes seleccionats per la Unió Europea dins la convocatòria de la Fundación Biodiversidad per fomentar la infraestructura verda i la renaturalització urbana.

L’objectiu és renaturalitzar el delta del Besòs, reorganitzar els recorreguts per a vianants i bicicletes i recuperar la desembocadura com a connector ecològic entre el riu, la ciutat i el mar. "La proposta representa la consolidació d’una transformació constant i permanent del riu Besòs, que fa dues dècades era un espai degradat i avui és un corredor ecològic de gran qualitat ambiental i paisatgística al servei dels ciutadans", explica Ramon Torra, gerent de l’AMB. "Aquest projecte amb visió 100% metropolitana també suposa un salt qualitatiu que servirà per millorar el tram final de la desembocadura i adaptar-lo als efectes del canvi climàtic".

Entre les actuacions previstes hi ha la construcció d’un canal paral·lel al riu per distribuir millor l’aigua i protegir zones de refugi de fauna, la restauració de les llacunes existents, la creació de nous aiguamolls i la instal·lació d’una bassa d’aigua salina al marge esquerre més proper al mar. Aquesta darrera intervenció permetrà afavorir la presència de vegetació adaptada a ambients salins –com les salicòrnies o les jonqueres– i obrir la porta a la reintroducció del fartet, una espècie amenaçada que havia desaparegut del Besòs. Amb totes aquestes actuacions, la zona fa un pas endavant per consolidar el paper que ja té com a eix verd i blau del territori metropolità.