Especials 07/04/2022

‘Ariaferma’, el drama penitenciari de Leonardo di Costanzo, arriba a la gran pantalla

La pel·lícula, que té 11 nominacions als premis del cinema italià, està protagonitzada per Toni Servillo i Silvio Orlando i s'estrena el 8 d'abril

3 min

Silvio Orlando i Toni Servillo en una escena del film Gianni Fiorito

Ja tens llibre per Sant Jordi? Tria'n un al recomanador de l'ARA

Què passa quan un centre penitenciari s’ha de tancar? Com són traslladats els interns? Tots alhora o per grups? I els funcionaris? Amb aquesta original premissa Leonardo di Costanzo basteix Ariaferma, un drama penitenciari amb atmosfera de suspens que protagonitzen Toni Servillo (La gran belleza, Fue la mano de Dios) i Silvio Orlando (La habitación del hijo, The Young Pope) i que de la mà d’Alfa Pictures s’estrena el 8 d’abril als cinemes. De moment, cal dir que ja ha obtingut fins a 11 nominacions als premis David di Donatello, de l'Accademia del cinema italià: millor pel·lícula, direcció, guió original, producció, actor protagonista, actor secundari, fotografia, música, escenografia, muntatge i so.

L’acció transcorre en una antiga presó del segle XIX, Mortana, situada en una zona inaccessible i no identificada del territori italià, que ha de ser clausurada. Diversos problemes burocràtics han provocat que els trasllats quedin bloquejats amb una dotzena de presos, i uns quants funcionaris de presons, encara al centre. La situació generada és, evidentment, estranya i provoca, entre altres coses, que les normes vagin perdent sentit, que els protocols es relaxin i que, per tant, apareguin noves maneres de relacionar-se entre els homes que hi han quedat, encerta manera, atrapats.

Tràiler 'Ariaferma'

La gènesi del film, en primera persona

El mateix Di Costanzo ens dibuixa el sentit de la pel·lícula. D’entrada, un aclariment necessari: “La presó de Mortana no existeix realment: és un lloc imaginari, construït després de visitar moltes presons diferents".

Però, a banda de la informació estructural, què hi feien en les presons que visitaven? "A la majoria ens vam reunir amb persones que estaven disposades a parlar i explicar les seves històries. A vegades, les nostres entrevistes involucraven funcionaris de presons, policies i convictes en una mateixa sessió. S’hi creava una atmosfera inesperada de convivència i començava la competència sobre qui ens explicaria la millor història. També hi havia riallades".

Imatge del film amb els personatges que interpreten Silvio Orlando, Fabrizio Ferracane i Salvatorie Striano Gianni Fiorito

I llavors, el clic clau per a la pel·lícula: "Quan passava el moment [de l’entrevista], tots tornaven als seus rols. Els oficials uniformats, amb les claus dringant a les mans, portaven els presoners a les seves cel·les. Com a forasters, aquest dràstic retorn a la realitat ens va fer sentir desorientats, i va ser precisament aquest sentiment de desorientació el que va impulsar la realització d’aquesta pel·lícula".

Imatge del film amb el personatge que interpreta Nicola Sechi tancat a la seva cel·la Gianni Fiorito

Un film que, segons el seu director, demana un segon aclariment: "No es tracta de les condicions a les presons italianes. El més probable és es tracti de com d’absurda és la presó en ella mateixa”.

La pel·lícula, una coproducció entre Itàlia, Suïssa i França, va tenir la première internacional a la Secció Oficial del Festival de Venècia 2021 i va inaugurar la Mostra de Cinema Italià de Barcelona.

El director

Leonardo di Costanzo (Ischia, Campania, 1958) va cursar estudis etnico-antropològics a la Universitat de Nàpols, però el seu trasllat a París el 1992 va resultar clau. Allà va adquirir una valuosa experiència en la direcció de documentals, i va rebre premis en diversos festivals internacionals. El seu primer llargmetratge, The Interval, es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Venècia i va rebre el David di Donatello a la millor direcció revelació. El intruso, la seva segona pel·lícula, va participar al Festival de Cannes, en la Quinzaine des Réalisateurs.