Què en sabem, dels fons Next Generation?
Empreses i entitats comencen a beneficiar-se dels fons de recuperació europeus, tot i que no al ritme previst inicialment
L’impacte negatiu del covid-19 en l’economia mundial és innegable i, per mirar de pal·liar-lo, la Unió Europea va aprovar els fons Next Generation com a eina temporal per recuperar l’economia i el mal social que ha causat la pandèmia. Quan es van anunciar es va apuntar que Espanya rebria fins a 140.000 milions d’euros, una part dels quals haurien d’arribar a Catalunya. Amb aquests fons, la meitat dels quals serien a fons perdut, el govern espanyol ha estat elaborant el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que se sustenta sobre quatre eixos transversals: transició ecològica, cohesió territorial i social, igualtat de gènere i transició digital. Un pla que s’estructura al voltant de deu polítiques tractores que incidiran directament en aquells sectors productius amb més capacitat de transformació del teixit econòmic i social.
Quan es van anunciar, tothom esperava que els fons incidirien directament en la salut de grans, petites i mitjanes empreses, però van passant els mesos i diversos sectors coincideixen a alertar que encara no han arribat al teixit empresarial, una situació greu perquè s’està perdent l’oportunitat de reactivar l’economia després de la pandèmia.
Com explica la directora general de Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya, Mariona Sanz, entrevistada per Antoni Bassas, els fons es van aprovar el juliol del 2021 i tot just ara “s’estan començant a veure resultats ja concrets de diners que arriben a beneficiaris finals”. Sanz recorda que, abans de la distribució dels fons, hi ha dues dinàmiques que cal complir: d’una banda, els processos de l’administració abans del repartiment del diner públic per garantir que es faci respectant la llei i de manera equitativa; i, de l’altra, com s’ha dissenyat aquest pla i com aquest dona accés a les empreses i a les petites administracions.
Madrid decideix
El mes de març passat, Catalunya va rebre una partida de 1.904 milions d’euros, dels quals 1.491 milions els gestiona el Govern, 121 milions entitats públiques i 290 milions arribaran a través de convocatòries estatals. Al pla global previst per l’administració estatal, Catalunya rebrà una mica menys del 8% dels diners que es concedeixen a Espanya, una xifra que la directora general de Fons Europeus de la Generalitat valora insuficient: “Sobretot si tenim en compte que Catalunya representa el 16% de la població de l’Estat i n’aporta el 19% del PIB. Hauríem de poder accedir a més recursos simplement pel fet que som l’economia a Espanya que realment pot ajudar en aquesta transformació i deixar una economia més preparada per a la generació vinent”. En aquest sentit, Mariona Sanz recorda que el repartiment dels fons es fa a partir del pla fixat pel govern espanyol: “El pla és una eina que ha dissenyat l’Estat i que reparteix els diners per tres vies: a través de les designacions que fa a les comunitats autònomes per executar part de les actuacions de pla; la segona són concessions directes que fa l’Estat a entitats públiques, com ens locals, universitats públiques, centres de recerca, etcètera; i la tercera són totes les convocatòries que fa l’Estat a través dels seus ministeris i que també poden acabar beneficiant entitats catalanes”.
![Les actuacions per a l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables són possibles beneficiàries dels fons europeus](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 6048 3855"%3E%3C/svg%3E)
La directora general de Fons Europeus de la Generalitat insisteix a remarcar que el pla està dissenyat per l’administració estatal perquè la subvenció europea es dona a l’Estat, a diferència d’altres fons europeus que van a les regions. Així, explica, “el pla comporta una sèrie d’inversions que poden fer directament els ministeris o bé aquests en poden delegar l’execució a les comunitats autònomes. En aquest sentit, gairebé la meitat s’han delegat, però sempre per executar actuacions concretes que ha decidit cada ministeri. La distribució de recursos es fa a escala territorial amb criteris que poden ser de població o sectorials i després l’actuació es delega a les comunitats”.
De la partida de prop de 1.500 milions que gestiona la Generalitat, una part gran, com indica Mariona Sanz, es dedica a modernització del sistema educatiu, digitalització, creació de places d’educació infantil, pla de xoc per a la formació professional, etcètera. Una altra part important es destina al departament de drets socials amb recursos per implementar noves maneres d’atenció social i la modernització dels sistemes actuals, així com a la rehabilitació d’edificis d’atenció social”. Per la seva banda, des del departament d’acció climàtica es fan actuacions destinades a millorar l’eficiència energètica, aquelles relacionades amb l’economia circular de residus o amb l’abastiment d’aigua, temes de biodiversitat, però sempre seguint els criteris marcats per Madrid.
Qui se’n pot beneficiar?
Un dels grans dubtes que genera la distribució d’aquests fons és qui se’n pot beneficiar, i la queixa de moltes empreses és que mai arriben. La directora general de Fons Europeus de la Generalitat recorda que “el pla distribueix recursos amb moltes actuacions diferents” i reconeix: “Nosaltres veníem d’una dinàmica de pensar que aquests fons Next Generation es destinarien a projectes transformadors globals, però les empreses s’estan trobant que les convocatòries acaben sent molt finalistes, molt concretes, i ara cal anar compartimentant el projecte amb actuacions diferents i anar apuntant a les diferents convocatòries en funció de la seva finalitat. Pot ser que el teu projecte, en la seva globalitat, no tingui un finançament com inicialment podria semblar que tindria, sinó que s’acaben disgregant els recursos en moltes convocatòries diferents i les empreses i les organitzacions han d’aplicar a totes aquestes convocatòries que van sorgint”.
Cal precisar que aquests fons poden arribar en forma d’ajuts –amb convocatòries públiques on es poden presentar les empreses– o poden ser licitacions, concursos públics on les empreses presenten les seves ofertes per donar un servei a l’administració. Mariona Sanz explica que estan obertes a tot tipus d’empreses, autònoms i ens locals, però també alerta que “tots ells han de mentalitzar-se que, per accedir a aquests diners, s’han de dedicar temps i recursos a fer una vigilància continua de totes les convocatòries i concursos que es publiquen [https://fonseuropeus.gencat.cat/ca/inici]”. A més, cada departament està habilitant serveis d’informació i acompanyament a tots aquells que es presenten als ajuts que es convoquen des de la Generalitat i l’Estat. En aquest sentit, Sanz reconeix que un dels riscos és que, amb aquest sistema que s’ha establert, siguin les grans empreses les que tinguin més opcions d’aconseguir els ajuts, pel fet que són les que tenen més capacitat per destinar personal i recursos a fer aquest seguiment necessari. També reconeix que el camí per demanar aquestes ajudes no és fàcil, “però també es veritat que hi ha moltes empreses de servei de consultoria que fan un acompanyament a les empreses més petites”, precisa.
Data límit
És important recordar que el compromís de l’Estat amb Europa és que el 31 de desembre del 2023 estiguin tots els fons compromesos, i que s’acabin d’executar fins al 2026. De fet, es farà un seguiment de la implementació dels projectes subvencionats, uns informes de gestió que reporten el progrés en matèria de resultats i, en funció d’això, l’Estat cobrarà els fons. Mariona Sanz recorda: “Totes aquestes ajudes estaran sotmeses a un control molt estricte. Hi ha tots uns requeriments que s’han de complir en la implementació d’aquests projectes subvencionats, i això ens ha d’ajudar a evitar que se’n faci un mal ús”.
El ventall d’entitats i empreses que es poden beneficiar dels ajuts és molt ampli. Des d’autònoms i petites empreses, passant per empreses mitjanes i grans corporacions, així com ens locals i entitats del tercer sector. Mariona Sanz també remarca que els mateixos ciutadans se’n poden beneficiar, amb ajuts com els previstos amb el pla Moves III destinat a la compra de vehicles elèctrics, la convocatòria d’autoconsum per a la instal·lació de plaques solars i les ajudes per a les comunitats de propietaris per rehabilitar edificis.
- On podem trobar informació sobre les ajudes? La Generalitat de Catalunya ha habilitat una pàgina web de referència que recull tota la informació sobre els fons Next Generation. És https://fonseuropeus.gencat.cat/ca/inici.
- Les entitats culturals i esportives, o els ateneus populars, se’n poden beneficiar? L’important són les convocatòries i la seva finalitat. Si la convocatòria subvenciona actuacions que puguin fer un ateneu popular o una entitat esportiva sí, però s’ha de pensar molt quin projecte té aquella entitat que pugui ser susceptible de ser beneficiada en aquesta línia d’ajudes.
- Hi ha guies per preparar bé el projecte? Cada ministeri articula el seu servei de suport per accedir a aquestes línies d’ajuda i des de la Generalitat també donen suport a les empreses o entitats que hi volen accedir. A la pàgina web trobareu la manera.
- El tercer sector se’n pot beneficiar? Efectivament. Hi ha tot un component en el pla dedicat a la inclusió social i aquí hi ha actuacions diferents a les quals poden optar. Per exemple, des de noves maneres de prestar serveis socials, passant per la digitalització d’aquests serveis, la remodelació d’edificis, projectes pilot d’innovació de nous models d’atenció social i temes d’accessibilitat
- I les comunitats de veïns? Dins el component d’agenda urbana es preveuen les actuacions que tenen a veure amb la rehabilitació d’edificis. Una part per a inversions privades i l’altra per a edificis públics. En la part de les privades, hi ha tota una línia d’ajuts que gestiona l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de la qual els beneficiaris són les comunitats de propietaris. Són ajuts per rehabilitar l’edifici, però la condició és que contribueixi a reduir el consum energètic en un 30%, i això pot passar per la instal·lació de plaques solars, la millora de façanes, el canvi de portes i finestres, etc.
- Quines ajudes específiques hi ha per als emprenedors? Tot el que va destinat a empresa i a emprenedors està gestionat directament dels ministeris. Per a aquest col·lectiu hi ha tota una actuació gestionada des del ministeri d’Indústria, on hi ha diferents línies d’actuació en suport a l’emprenedoria, com el fons Next Tech i ajudes al sector rural amb la línia Agroimpuls.
- Quant temps es triga a cobrar la subvenció un cop aprovada? Les convocatòries estan obertes durant un període prou ampli perquè tothom hi pugui participar. Després d’un primer termini de preparació per a la presentació de projectes, n’hi ha un segon d’avaluació de les propostes per part de l’administració. Posteriorment ja arribaria la resolució i la tramitació de l’ajuda. Amb tot aquest procés poden passar entre 5 i 6 mesos.
