La rehabilitació de Gesa que vol fer el pacte té un cost mínim de 15 milions

PalmaLa rehabilitació de l'antic edifici de Gesa que han acordat les forces d'esquerra que formaran el nou equip de govern de l'Ajuntament de Palma té un cost mínim de 15 milions d'euros. És l'estimació feta pel departament d'Urbanisme de Cort després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que fa poc més d'un any protegí de manera definitiva l'immoble com a bé catalogat. Es tracta d'un pressupost mínim per al projecte anunciat perquè només preveu la rehabilitació de l'edifici abandonat i tancat des del desembre de 2008 i sobre el qual s'han hagut de prendre diverses mesures per frenar-ne la degradació.

L'acord manifestat pel PSIB-PSOE, MÉS i Som és convertir després l'edifici de titularitat pública en un centre de creació i innovació que potenciï les indústries culturals i esdevengui, a més, un espai per a l'associacionisme ciutadà. Ara mateix, el planejament urbanístic de Palma preveu un ús "administratiu i institucional" per a aquest immoble. Durant el mandat d'Aina Calvo, es deixà enllestit un pla d'usos ambiciós per a l'edifici de Gesa en la línia de l'acord assolit ara. El posterior equip de govern del PP presidit per Mateu Isern considerà després que tant els costos de la rehabilitació com els de l'execució del pla d'usos eren inviables econòmicament. En el seu programa electoral, els populars proposaven la demolició de l'edifici.

Antoni Noguera (MÉS), que és un dels candidats que havia insistit més en aquest projecte durant la campanya electoral i parlat de la voluntat que esdevingui una "autèntica casa del poble", ha explicat que l'antic edifici de Gesa, una vegada rehabilitat, pugui autofinançar-se amb el lloguer d'espais a petites empreses. També ha plantejat la possibilitat que aculli dependències i serveis municipals que ara estan en altres immobles, de manera que es podrien obtenir recursos amb la venda d'aquests que quedarien lliures. Sobre el finançament de la rehabilitació, però, només ha apuntat que es podria obtenir amb els fons de Llei de capitalitat, una qüestió que el nou govern municipal haurà de negociar amb l'autonòmic.

Falta definir qui serà el batle, l'organigrama i que les assemblees ho validin

Altres propostes que han avançat les tres formacions aquest dijous –i després d'una setmana de negociacions s'han comunicat acords per a 10 primeres mesures urgents, un codi ètic i 30 mesures amb "cost zero"– són el compromís conjunt per a la creació d'una oficina de transparència que actuaria de manera independent al govern municipal, integrada dins l'oficina del defensor del ciutadà que es reactivarà, i la reforma del model actual de la Policia Local, per accentuar-ne les funcions de proximitat.

Aquest divendres, segons han explicat, s'ha de tancar un document definitiu sobre el programa i, entre aquest mateix dia i dissabte, un acord amb relació a l'organigrama del nou govern municipal i també sobre qui ha de ser el batle. Caps dels tres candidats, ni Hila (PSIB), ni Noguera (MÉS) ni Comas (Som), han volgut dir que renunciïn al càrrec. Som, per altra banda, es reserva entrar o no en el nou equip de govern depenent de la negociació final, encara que d'entrada, a diferència del que fa Podem amb el Govern, no ho condiciona a una presidència socialista. Dilluns que ve, les tres formacions han de sotmetre a les seves respectives militàncies i assemblees l'acord global al qual s'hagi arribat definitivament. El nou consistori de Cort s'ha de constituir el dissabte dia 13.