Temporada òptima per als hotels, dolenta per als comerços

Port D’alcúdiaHotelers i comerciants no sempre coincideixen a l’hora de valorar com va la temporada turística. La d’enguany no n’és, per ara, cap excepció. El tot inclòs continua despertant queixes entre els restauradors, i mentre que els hotels sostenen que aquesta és una bona temporada, els comerciants no veuen cap millora per enlloc. Arran d’això, reflexionen si no convindria pensar en un altre model de turisme de cara al futur.

El qui des de 2013 és president de l’Associació Hotelera d’Alcúdia i Can Picafort, Jaume Horrach, explica que la temporada ha arrancat de manera “correcta” a la zona. “No hem assolit les previsions, ja que eren molt optimistes, però consideram que per ara és una temporada òptima, semblant a la de l’any passat”, sosté. Un dels fets que més ha ajudat a garantir l’ocupació dels hotels, segons Horrach, és la consolidació del cicloturisme. “Amb els cicloturistes la temporada s’ha allargat. Ara comença entre març i abril i no acaba fins a la primera quinzena de novembre”, explica el representant dels hotelers.

En relació amb el tot inclòs, Horrach defensa que “no és un plat de bon gust per cap hoteler”, i que “els qui pressionen perquè s’ofereixi són els touroperadors turístics, que el que fan és respondre a la demanda del client”. Tanmateix, sosté que el tot inclòs “ha minvat en els darrers anys” i que, actualment, “només un 20% dels hotels de la zona l’ofereixen”.

En la mateixa línia, el president de l’Associació de Restauradors d’Alcúdia, Sebastià Cifre, considera que, en una zona com la d’Alcúdia, el tot inclòs està “completament fora de lloc”. I denuncia: “No tot és fer hotels i guanyar diners, hem d’aturar-nos a pensar en el demà i en què volem per a les Illes. Jo ho tenc clar: qualitat”. Segons Cifre, Mallorca és una terra que “ho té tot”, un lloc amb un “potencial cultural i històric impressionant” que, fins ara, no s’ha sabut exprimir, però que ell considera una via per al turisme del futur.

“Seria interessant que això els polítics s’ho prenguessin seriosament. Hem de protegir el territori”, afegeix Sebastià Cifre. Jaume Horrach, en aquest aspecte, hi està d’acord: “Som conscients que Alcúdia i Can Picafort són zones que transmeten la imatge de qualitat. A més, de dia, Alcúdia poble ha emergit com un municipi turístic preciós i ha superat fins i tot Pollença”.

Entrar i refrescar-se, no comprar

Els comerciants del port d’Alcúdia, pel que fa a l’inici de la temporada turística, també tenen la seva a dir. Marga Buades va obrir la seva tenda de bosses i maletes fa 38 anys. N’ha vist de tots colors, però el moment “més negre” és, per ella, el d’ara: “Aquest passeig està abandonadíssim, se l’han carregat. Tot està ple de paradetes i imitacions del gènere que jo venc. Els turistes passen per davant la tenda sense mirar-la. Des de fa 10 anys, les vendes han baixat moltíssim. Estic molt desencantada, la veritat”, admet.

Una impressió no gaire diferent de la situació la té Sebastià Aguiló, propietari de la botiga de roba Marxandet Home. “Aquesta temporada no és millor que la dels darrers anys, i s’hauria de compondre molt perquè així fos”. Per Aguiló, el negoci “dóna per viure, però poca cosa més”. I Sílvia, de la tenda de decoració i objectes de regal Moneries, afegeix: “És una temporada molt inestable. Un dia es ven molt i surt animada, al següent no sé ni per què he obert”.

Cati Gelabert, de la botiga de sabates i complements de pell Mavi, sosté que tot i que “de gent, n’hi ha”, els turistes “es passegen i només entren a la tenda per refrescar-se una mica, no per comprar”. “Cada any diuen que millorarà, però no és cert. Es manté igual. Fa uns sis anys que les temporades no són bones del tot”, valora Gelabert.

Un altre comerç del passeig és Gelats Garrido, des d’on la propietària, Maya Oberink, cada horabaixa veu passar de llarg una infinitud d’estrangers. “Tenim la qualitat, però el que vol el turista és el més barat, i un gelat s’aconsegueix a qualsevol lloc”, lamenta.

El qui des de fa 18 anys és propietari del restaurant Sa Bota, Jaume Martorell, tampoc no dubta a l’hora de parlar clar: “Els qui fan negoci del turisme són els operadors turístics i els hotels. Els altres, miram i subsistim com podem” . Per Gelabert, el turisme de masses ha “denigrat la zona” i ha obligat els restauradors a abaixar preus i qualitat alhora. Per atenuar la situació, parla de l’ecotaxa: “L’han d’aplicar ja. Serà un filtre de turistes. Qui no pot pagar dos euros al dia, no pot anar a un restaurant a sopar. Així, es reduirà el que jo anomen ‘turisme estèril’, que no dóna fruits. Fins ara, la política ha estat fer que véngui tothom i omplir els hotels a qualsevol preu, i això no pot ser”.

Sebastià Cifre no veu tan clar com Martorell els beneficis de l’ecotaxa: “Pagarà el mateix una família modesta que una família d’alt poder adquisitiu? A la família modesta, l’ecotaxa li suposa pagar un extra que pot fer que aquest destí li deixi de resultar atractiu”. I conclou: “El turisme d’aquí és molt sensible i no hi podem jugar de qualsevol manera. No podem fer demagògia sobre aquesta indústria”.