Roser Amills: "El millor sexe és amb la parella estable"

Quan tenia 7 o 8 anys, la Roser Amills (Algaida, 1974) va preguntar enmig d'un dinar familiar què era el clítoris. Abans que la seva mare pogués dir res, l'avi va intercedir: "Deixeu la nena, que per preguntar no fa res de dolent!" Aquesta anècdota li recorda que s'ha de poder parlar de tot. També de sexe. Ha revolucionat YouTube amb un vídeo en què se la veu llegint Rodoreda mentre té un orgasme (no fingit, insisteix) en el marc d'una campanya per promoure la lectura, i acaba de publicar M'agrada el sexe! Les claus per a la felicitat sexual (Columna), que es promociona com el llibre clau per gaudir de la felicitat sexual al segle XXI.

"M'agrada el sexe!" Tota una declaració d'intencions.

Cada cop més dones tenen la necessitat visceral, com jo, de poder dir que els agrada el sexe i tenir una relació activa. Del que parlo és de viure el nostre cos i de l'autoconeixement, perquè és el nostre origen. Encara que fos una vegada, poc i malament, però ens van engendrar gràcies al sexe.

¿En el sexe hem valorat més quantitat que qualitat?

És la visió dels sexòlegs que necessiten quantificar-ho tot, fer estadístiques i posar mides a tot: des de la mida estàndard del penis fins a quants orgasmes ha de tenir una dona per ser feliç. Però hem de recordar que cada persona és única i la seva sexualitat no és transferible. I és encara més complicat perquè és la combinació de dues persones úniques. I la quantitat tampoc és garantia de res, perquè hi pot haver persones que tinguin molt de sexe amb moltes parelles i se sentin buits. Jo reivindico que fer-se una abraçada o dutxar-se junts al matí també és sexe.

Defenses la parella estable.

Sí. Jo dic que com que m'agrada molt el sexe, em decanto per la parella estable perquè és amb la que pots tenir millor sexe. La idea que amb un desconegut és millor és una fantasia. No hem de menystenir la persona que tenim al costat.

Per què és millor la parella estable?

Perquè hi ha més confiança, i ja tens tot això guanyat. Per sobre del desig, el més valuós és la confiança, sigui la parella d'un dia o la de tota la vida. Si tens confiança tindràs capacitat per comunicar-te, per dir-li el que vols, entendre el que vol l'altre... Però, primer, t'has de treballar tu i no pretendre que l'altre et faci feliç.

Pel que fa al sexe, ¿es continua jutjant diferent homes que dones?

Sí, i la promiscuïtat no deixa de ser una llibertat més que tenim, i ningú hi hauria d'opinar. Tu et menges els bombons que vols. I parlant de llibertat sexual, hauríem de començar per dir que nosaltres no sempre tenim orgasmes quan ens fan les coses típiques que se suposa que ens els han de provocar. La idea que l'orgasme ens l'ha de provocar un altre és el que ens ha tingut bloquejades a les dones molt de temps. Ens hem de fer responsables de tenir una bona sexualitat. L'orgasme és de qui se'l treballa i, si no, difícilment hi arribaràs. Això no vol dir que tot el pes recaigui sobre tu, sinó que t'has de conèixer i tenir predisposició. Les dones necessitem més temps i s'hauria de reivindicar. Si sabem que necessitem un clima i més temps ens hem de treballar la nostra part. Perquè si esperem que ell sempre posi la música, les espelmes, els olis... Això és una feinada per a ells!

Dediques un capítol a les dones que fingeixen els orgasmes.

Això és terrible! Amb l'Emili Manzano vam fer el vídeo de la campanya El plaer de la lectura , que ja té 300.000 visites i està inspirat en el projecte de l'artista novaiorquès Clayton Cubitt. Va agafar una dona que llegeix un text mentre la masturben per sota la taula amb un vibrador. No es veu res. Va ser molt revolucionari perquè és un orgasme 100% real. És el que faig jo. Però, què passa? Que no tenim la retina acostumada a veure un orgasme de veritat. No ens incomoda veure l'orgasme d'una actriu porno però, en canvi, un de debò produeix inquietud, perquè me'n va produir a mi. Hi ha moments que sembla plaer i altres, patiment. És molt ric i té molts matisos.

I per què creus que incomoda?

Vaig arribar a la conclusió que a les dones ens fa vergonya perquè no estem acostumades a veure els nostres orgasmes. Tanquem els ulls, no ens agrada que ens mirin gaire i has de tenir molta confiança per deixar-te anar del tot. L'orgasme és com la despullada total, no pots amagar res. I aquest serà el següent pas: que siguem capaces de gravar el nostre propi orgasme, veure'l i acceptar-nos.

Tens un fill adolescent. Com viuen el sexe les noves generacions?

Jo en parlo obertament amb ell i també amigues del meu fill em pregunten sobre el tema. Tenen una sèrie d'idees que vénen del porno i no saben que el porno no és sexe, és una exageració del sexe. I són més oberts de ment i més tolerants amb l'homosexualitat i la bisexualitat. Però, en canvi, és molt preocupant que, per molt informats que estiguin, s'obliden del preservatiu; hi ha malalties venèries que es tracten amb molta frivolitat.