El cultiu del garrover mira cap a un nou horitzó

Algaida.Els que entren a les botigues i als supermercats amb ulls crítics s’hauran fixat que les garroves són presents en les llistes d’ingredients de molts productes alimentaris. Potser no se’n pot notar el gust dolç dels seus fruits, però hi són. “Els pastissers l’empren com a substitut del cacau o de la farina i també és present als gelats, les confitures, els formatges i les salses que intenten no emprar massa productes químics”, explica Sebastià Verger, un dels quatre socis mallorquins de l’associació d’Empreses Innovadores de la Garrofa.

Malgrat els centenars de possibilitats alimentàries de les garroves i els garrovers, el cultiu d’aquest arbre de secà típicament mediterrani està vivint una època de canvis. “La collita mundial de garrofes ha passat de les 330.000 tones durant la dècada de 1980 a les 200.000 actuals”, apunta el doctor en Enginyeria Agrònoma Joan Tous. Ell dirigeix els estudis tèncics que desenvolupa l’associació que treballa per millorar la qualitat i la producció de la garrova. Es tracta d’una entitat que acull catorze socis, entre trossejadors i cooperatives, i que avui a Algaida organiza les II Jornades del foment i millora del cultiu del garrofer, juntament amb la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient.

L’associació que avui ha aterrat a Algaida per analitzar el present i el futur del cultiu del garrovers va néixer l’any 2012 amb la voluntat d’innovar i desenvolupar noves tècniques que permetin millorar el cultiu d’aquest arbre. De llavors ençà ha posat en marxa cultius en parcel·les experimentals i també ha realitzat una tria de les varietats de garrover amb més qualitat i més possibilitats comercials. “En destaca una varietat pròpia de Mallorca, el duraió, que té molt interès comercial per la qualitat i la quantitat de fruit que produeix”, va especificar.

Dificultats

L’estat espanyol és el primer productor i exportador de garrofa a escala mundial. Se’n cultiven més de 46.000 hectàrees a l’Estat, i a Balears la superfície agrícola sembrada de garrovers arriba a les 13.370 hectàrees. Aquest fet implica que aquí es recullin cada any unes 10.853 tones de garrova, una xifra que suposa el 20% de la producció a tot l’Estat. D’aquesta producció, les Illes Balears conreen una superfície total de 13.370 hectàrees, amb una producció anual de 10.853 tones, cosa que representa devers el 20% de la producció estatal.

Malgrat l’optimisme que desprenen aquestes dades, “els problemes a què s’enfronta aquest cultiu són l’elevat cost de la recol·lecció, que no es compensa en el preu final, la manca de vivers especialitzats en empelts de qualitat i l’escassetat de plantacions modernes i mecanitzades”, explica l’enginyer agrònom Joan Tous.

La jornada que avui dematí comença al restaurant Binicomprat d’Algaida pretén donar a conèixer les tècniques de cultiu més recents, les possibilitats de comercialització i les futures aplicacions dels garrovers i dels seus fruits.