Les noves línies elèctriques que planifica Madrid poden ser "fatals" per a l'economia de les Illes, segons el COAIB

ManacorEl Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) considera que la planificació del sector elèctric a les Illes Balears per al període 2015-2020 elaborada pel Ministeri d'Indústria i Energia pot tenir conseqüències "fatals" en aspectes vitals de l'economia de les Illes. Es refereix a l'impacte que poden tenir en el turisme els efectes paisatgístiques de les noves línies aèries que s'hi planifiquen. Així ho indica en les al·legacions que ha presentat a l'esborrany, que va sortir a exposició pública l'11 de desembre passat.

En les seves al·legacions, el Col·legi deixa en evidència que l'Informe de Sostenibilitat Ambiental es basa en paràmetres que no tenen en compte el context en què s'instal·laran aquestes noves infraestructures. Demana que se substitueixi la consideració de superfície "ocupada", és a dir, metres ocupats per les torres elèctriques i altres elements, per la superfície "afectada": tota la superfície des d'on aquestes infraestructures seran visibles.

Està mal fet

Segons indica el COAIB, els mapes dels espais naturals protegits que s'han utilitzat per fer l'estudi no són correctes, ja que tan sols hi surt la part nord-est de Mallorca. Tampoc no es tenen en compte figures de protecció del territori com les àrees de pinar amb alt nivell de protecció o les unitats paisatgístiques del Pla Territorial de Mallorca. Les que se'n veurien més afectades són la UP5 (serralada de Llevant) i la UP2, que comprèn Xorrigo, el massís de Randa, la part sud de les serres de Llevant i el puig de Bonany. El Ministeri, a més, només té en compte els espais naturals "declarats", sense fixar-se en els efectes que tenen les línies elèctriques en la resta de territori.

El document del Ministeri tampoc no té en compte la singularitat de cadascuna de les Illes, ja que les concep dins un sistema "extrapeninsular", en què s'inclouen les Canàries, Ceuta i Melilla. Segons els arquitectes, és un error, ja que les particularitats territorials són incomparables. De fet, un dels objectius d'aquesta planificació és la centralització. Preveu que en un futur hi hagi un sistema únic per a tot l'Estat.

Finalment, l'Estat tampoc no considera la tipologia de les instal·lacions i per això no inclou com a possibilitat la reutilització de les línies existents.

Primeres respostes del Ministeri

Les al·legacions del COAIB se sumen a les que han presentat les associacions d'afectats per les diferents línies d'alta tensió que inclou l'esborrany del Ministeri. Els afectats de la línia que havia de travessar la serralada de Llevant des de Manacor fins a Artà han rebut la resposta a una al·legació particular, que accepta la reutilització de la línia existent. Pel que fa a la resta d'afectats, les plataformes de Felanitx i Llucmajor encara no han informat que hagin rebut resposta.

Malgrat que des de les institucions s'afirma que la planificació energètica és tan sols una guia bàsica a seguir, aquesta s'utilitza com a argument per justificar altres línies, com la que travessa el Port d'Alcúdia i que ha posat en alerta la comunitat educativa del municipi.