L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un punt feble de l'estat espanyol'

"No podem tolerar que els que volen votar per resoldre un conflicte siguin tractats com uns delinqüents. És d’això que s’ha de dialogar"

El Tribunal Constitucional ha suspès el pla per celebrar el referèndum el setembre de l’any que ve. El pla el va aprovar el Parlament el 6 d’octubre. Aquell dia, Junts pel Sí i la CUP van aprovar una resolució que instava el Govern a “ celebrar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard, el setembre del 2017, amb una pregunta clara i binària”. El govern espanyol va presentar recurs al TC, i ahir el TC va suspendre la resolució.

Curiosament, aquesta resolució del Parlament que ara el TC ha suspès també afecta la convocatòria de la cimera del referèndum convocada per divendres de la setmana que ve. Però la cimera es podrà celebrar legalment, perquè aquell dia mateix d’octubre el Parlament va aprovar una altra resolució (de Catalunya Sí que es Pot, amb el suport de Junts pel Sí) en què es demanava al govern que agrupés el màxim nombre de forces polítiques i socials i construís un “espai transversal”. Era una resolució més genèrica, sense dates, i no ha estat suspesa, o sigui que amb aquest paraigua que el TC no s’ha emportat, la cimera es podrà celebrar.

El TC, en suspendre la resolució ha advertit a Puigdemont i a Forcadell que ara han d’ impedir qualsevol iniciativa que suposi ignorar la suspensió, i els alerten d'"eventuals responsabilitats penals" si no ho fan.

Encara que aquesta notícia ens torni a ficar de ple en el dia de la marmota no podem sinó recordar alguns elements que ens semblen bàsics.

Si el Parlament aprova una resolució és perquè té una majoria. Una majoria absoluta. Si la majoria absoluta és parlamentària i no de vot popular és senzillament perquè l’Estat prohibeix que sapiguem del cert quanta gent està a favor de la independència. Per tant, primera perversió: “No podeu fer això perquè el 27-S van ser unes eleccions, no un referèndum”. OK, anem fer el referèndum. No, vostè no el pot fer”. Els mateixos que et diuen que no tens majoria no permeten que comprovis si tens majoria. I que ho comprovis de l’única manera que es fan aquestes coses al món, que és celebrant un referèndum.

Segona perversió: el TC adverteix fins i tot de responsabilitats penals al president de la Generalitat i a la presidenta del Parlament. Per posar les urnes a partir del mandat d’una llarga majoria del Parlament que vol posar les urnes. Atenció: un govern democràtic amenaça amb el codi penal un altre govern democràtic per voler fer un acte democràtic: posar les urnes. Com es diu ara: “Perdona?”. Amenaçar amb la inhabilitació o la presó per votar? En ple segle XXI? ¿En un món on els conflictes es discuteixen amb violència el govern espanyol reprimirà amb el Codi Penal la voluntat popular d’un poble de voler ser consultat a les urnes? Quina mena de cultura democràtica és aquesta? I, sobretot, quina mena d’intel·ligència política és aquesta?

Aquest és el punt més feble del govern espanyol. Els estats es protegeixen entre ells, però a porta tancada qualsevol govern democràtic dirà que no entenen com és que no es pot votar.

Tercera perversió: el fals diàleg del govern espanyol. “Podem parlar del sistema de finançament o del corredor mediterrani”. D’acord, parlem. Però parlem de com fer-ho, no de si ho farem. Fa dos anys que vostè tenia l’obligació de canviar el sistema de finançament. O és que ara podrem seure a dialogar sobre si els catalans pagarem impostos? Oi que em dirà que és la meva obligació? Doncs compleixi vostè amb la seva, però no em disfressi de diàleg el que ha de ser sentit comú i normal funcionament de les institucions. Però si fins i tot ahir PP, PSOE i Ciutadans es van negar a crear una comissió per tractar la possibilitat de fer un referèndum. No per fer-lo, sinó per parlar de fer-lo. Per parlar sobre fer-lo. I hi voten en contra. On és el diàleg?

Mirin, el govern espanyol del PP o, com diu magistralment Sebastià Alzamora, “el PP i les seves confluències, PSOE i Ciutadans”, l’única intel·ligència política que estan mostrant de moment és amenaçar amb penes de 10 anys d’inhabilitació els polítics catalans o els funcionaris que impulsin el referèndum o que van impulsar el 9-N. Inhabilitació. No la presó, que faria màrtirs. Inhabilitació, que és impedir que facis política durant 10 anys. En això consisteix la intel·ligència política de l’estat espanyol, fins ara. També a haver reformat el TC i haver-lo convertit en una mena de tribunal penal.

Quan l’estat espanyol fa tot això (dic conscientment l’Estat i no Espanya, perquè una cosa és la gent i l’altra, les seves institucions) demostra que té força, que té poder. Però que té molt poca autoritat. Fins i tot que té por de perdre un referèndum, que a Catalunya sabem que no estaria guanyat.

Quan el TC adverteix a Puigdemont i Forcadell està dient que el que va votar la majoria el 27-S no val. Això ja va passar amb el referèndum de l’Estatut, que el TC es va carregar. Tampoc no valia. Això és intolerable. Estem pel diàleg, però per un mínim sentit de la dignitat no podem tolerar que els que volen votar per resoldre un conflicte siguin tractats com uns delinqüents. És d’això, que s’ha de dialogar.

Més continguts de