L'anàlisi d'Antoni Bassas: '#samataopaco'

"Que avui, cap a finals de l’any 2016, hàgim de d’estar parlant de Franco i toros és com una broma inesperada"

Ja sabem que l’actualitat fa estranys companys de viatge, però que avui, cap a finals de l’any 2016 hàgim de d’estar parlant de Franco i toros és com una broma inesperada.

L’ estàtua de Franco al Born ja no la veurem més. Aquesta matinada l’Ajuntament l’ha retirat després que un grup de joves l’hagi fet caure a terra, en una acció que ha acabat produint el ‘trending topic’ #samataopaco, que ja explica la barreja de furor patriòtic i ‘happening’ festiu de dijous a la nit que ha rodejat el final de l’exhibició que ha durat quatre dies. Certament, ha estat una exhibició temporal.

Com passa amb tots els símbols, la caiguda de Franco i del cavall té diversos significats. El primer és que Franco repugna molta gent. Però la segona ja la vàrem dir aquí dimarts. Cito: “En el fons, la provocació de l’exposició no és posar una estàtua de Franco, sinó posar-la al Born. No és el què sinó l’on i, per tant, ves que en el fons, els ous contra Franco no siguin contra Colau, perquè, per a molta gent, les ruïnes del Born, recuperades magníficament com ara, són gairebé terra sagrada”.

És a dir, per a molta gent, el Born no és un centre cultural que van crear allà on hi havia el mercat central de Barcelona amb la seva coberta de ferro de finals del XIX, sinó un centre cultural sobre les ruïnes d’unes cases a qui els guanyadors de la guerra contra les llibertats de Catalunya van a obligar a enderrocar amb les seves pròpies mans. Mirin, l’Ajuntament va dir que la intenció de l’exposició era era “trencar el silenci sobre els crims del franquisme, també en democràcia”, potser el més oportú hauria estat situar l’estàtua a les portes de la delegació del govern espanyol”, perquè la gent que no vol veure una estàtua de Franco al Born prou que ho sap que dels crims del franquisme no se n’ha jutjat ni un.  

També vull repetir que l’enderrocament de l’estàtua de Franco no ens lliura automàticament del franquisme latent a la societat, i no parlo del PP. Parlo de nosaltres, de la picaresca, d’abandonar el català a la primera de canvi, d’ignorar les nostres responsabilitats com a ciutadans.

I de Franco als toros. Avui he escrit que conec persones que quan eren petites havien anat als toros agafats de la mà dels seus pares o dels seus avis, i els incomoda i els sap greu que aquell espectacle que havia estat normal en la seva cultura familiar tingui ara consideració d’activitat criminal. Algunes d’aquestes persones, però, no deixen caure ara cap llàgrima per la fi de l’espectacle dels toros, perquè entenen que els temps, o sigui, els valors socials, canvien i que al segle XXI, a Europa, és inadmissible pagar una entrada per anar a veure com maten cruelment un animal per més estètica que pugui arribar a tenir l’esdeveniment. Revocant la llei del Parlament de Catalunya, l’estat espanyol se situa en el costat incorrecte de la història, un cop més. I, per descomptat, si d’això en diuen ‘festa nacional’ ajuden a fer entendre al món que estem parlant de dues nacions diferents.

No calen gaires llums per entendre que allargar l’agonia dels toros no és més que un episodi més de la mena de política que l’Estat fa a Catalunya. El retrata al món, perquè el costum és bàrbar, però tant li fa.

Naturalment, el toros no tornaran.

Per cert, no es perdin aquesta informació de Georgina Ferri: La Generalitat ha finançat l’Estat amb 4.233 milions durant la crisi. Això és el pressupost d’Educació de tot un any.

Les comunitats autònomes fan els pressupostos calculant els ingressos que obtindran. Un d’aquests ingressos són els diners de l’Estat, els del model de finançament. L’Estat calcula que et toca i te’ls avança. En diuen ‘la bestreta’. Doncs bé, segons dades del ministeri d’Hisenda, durant els últims cinc anys -els de pitjor crisi econòmica- la Generalitat ha tingut cinc liquidacions positives consecutives, és a dir, sistemàticament cada any ha rebut menys diners dels que li pertocaven d’acord amb la recaptació real de l’exercici. En concret, entre els anys 2010 i 2014, la Generalitat ha deixat de rebre 4.233 milions d’euros, amb els quals a la pràctica ha estat finançant l’Estat.

Segons experts consultats per l’ARA, aquesta situació es perpetuarà perquè “és intencionada per part del govern espanyol”. Aquestes fonts asseguren que “l’Estat té prou eines per calibrar adequadament el que pertoca a cada comunitat autònoma segons la previsió de recaptació”.

Facin-ho córrer, sisplau.

Més continguts de