L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Casado, tu ets l’atemptat a l’interès d’Espanya’

Si vostè està veient aquesta anàlisi és molt probable que divendres no pensi enfrontar-se amb la policia o causar destrosses. I dic que és molt probable perquè vostè pertany a la immensa majoria. Ara no els afalagaré l’oïda, però els fets, fins ara, indiquen que som un poble pacífic i concretament el sobiranisme fa anys que ho demostra.

Però parlo d’això davant la creixent hegemonia de la violència física i verbal que s’està apoderant de la vida política a les democràcies liberals. I si política és pedagogia, les formes de la política, actualment, són un molt mal exemple per a tothom. Ser maleducat, agressiu, invocar la violència, sembla que funciona electoralment, perquè dona gust a la fera que tots els votants portem a dins si algú juga a despertar-la. És el que acostuma a fer Casado. Avui ha tornat a comportar-se com un irresponsable, com un incendiari perillós, indigne de cap càrrec públic. Avui Casado s’ha embrutat la boca amb aquestes paraules, dites al Congrés, o sigui pensades per ser televisades:

Quina vergonya deuen sentir els que van viure la Guerra Civil i la postguerra. Quin fàstic sentir-li parlar de vessaments de sang amb aquesta cara alegre de cadell obedient de la dreta autoritària. Aquest és el vòmit que el PP dona a la gent perquè mengi. És precisament per derrotar aquesta indigència política que viu de la violència que cal que recordem demà passat, a Barcelona, amb motiu del consell de ministres, que nosaltres no som d’eixe mon. Que el dia 21-D no s’acaba res. Que, pel que sembla, el 21-D produirà una trobada entre membres dels governs espanyol i català. Que, de fet, encara falta més d’un mes perquè comenci el gran partit del judici.

I en aquest sentit, recupero la crítica que ha escrit Mònica Planas sobre el reportatge de TV3, dirigit per Jaume Roures, sobre el judici.

Planas subratlla que el documental retrata els jutges i fiscals estrella d’aquest cas “contextualitzats en el paper que juguen entre bastidors”. I que “resulta dramàtica la manera com es demostren les cadenes de favors personals dins la judicatura, amb l’exemple de la filla de Marchena i la dona de Llarena, i com es paguen aquests favors amb càrrecs”. I que el súmmum és la politizació de la sala segona del Suprem, que és la dels aforats, i que això és del domini públic dins l’àmbit judicial”.

El judici començarà sota el marc mental que la fiscalia va intentar imposar ahir: que el Procés és un “atemptat greu a l’interès general d’Espanya” (i que, per tant, com que és d’interès espanyol, l’ha de jutjar el Suprem a Madrid i no el TSJC). Penso que si la permanència de Catalunya dins a Espanya és d’interès general, convertir en delinqüents el seu govern i la presidenta del Parlament, i amenaçar la meitat dels seus habitants amb un estat d’excepció en forma de 155 permanent va en contra d’aquest interès general. I, per cert, el fiscal del Tribunal Suprem Jaime Moreno s’hi va lluir ahir quan va afirmar que la DUI va ser publicada pel ‘Diari Oficial de la Generalitat’, cosa que no va passar. Si aquest és el nivell, estem arreglats.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.