L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Causa justa al carrer, bloqueig polític electoral, desolació, i esperança malgrat tot'

"La resposta ciutadana a la sentència ha sigut la d'una societat carregada de raons, de canvi d’estat d’ànim després de dos anys de dol i llaços grocs"

2 min

I avui els ho pregunto literalment: com estan? Perquè penso que en la resposta hi trobarem el sentit del que estem vivint. Si em permeten que comenci jo, els diré que em sento desolat perquè tenim 2 ferits greus (una manifestant i un policia), 4 ulls perduts, un total de 590 ferits, 194 persones detingudes, de les quals 28 ja han entrat a la presó. Hi ha hagut detencions que semblen arbitràries, incloses les de periodistes, excessos policials que ens porten a una mena d’estat d’excepció encobert i destrosses de material urbà. Per tot això, em sento desolat.

M’indigna que la Policia Nacional pugui fer servir bales de goma, quan el Parlament les va prohibir a Catalunya, perquè havíem après del cas d’Ester Quintana. Doncs au, no senyor. O sigui que la societat catalana s’ha dotat d’una llei de sentit comú per restringir l'ús de la força policial, però als cossos de l’Estat no els afecta. Un altre exemple de la discrecionalitat de l’autogovern que tenim.

Em preocupen els grups organitzats violents que també han actuat aquests dies.

I m’amoïna cosa de no dir la mala gestió política de la crisi més greu dels últims 40 anys. Torra truca a Sánchez, Sánchez no s’hi posa, avui vindrà a Barcelona i no es reuniran, Sánchez ha demanat aquest matí a Torra que condemni la violència, el president ja ho ha fet... Tot són excuses. Tinguem en compte que falten menys de tres setmanes per a les eleccions, que el PSOE baixa en les enquestes i el PP i Vox pugen (i que, per tant, la jugada de repetir eleccions li pot sortir malament a Sánchez), i que aquesta setmana es farà l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos, i, donada la criminalització de la figura de Torra, Sánchez creu que una reunió amb Torra podria perjudicar-lo. De fet, la Moncloa està treballant intensament en el missatge de fer fora Torra, de fer-lo inútil en el joc polític. Torra també està parcialment aïllat al seu govern, per la banda d’Esquerra, sobretot. L’independentisme està dividit. Rufián va ser xiulat dissabte als carrers de Barcelona. Els dos partits del Govern també van a eleccions.

O sigui: tenim un president espanyol mirant enquestes i a la baixa, un president català aïllat, unes expectatives electorals de la dreta i la ultradreta espanyoles a l’alça, una policia que ha comès excessos i una societat que s’aguanta per ella mateixa i que el cap de setmana ha donat mostres de contenció. Tenim una Catalunya plena d’energia sense una direcció clara i una Espanya eternament disposada a defensar l'únic que li queda: la unitat, al preu que sigui.

Al mateix temps, estic, haig de dir-ho, impressionat per la resposta ciutadana a la sentència del Suprem. Perquè ha sigut una resposta a consciència, pel que té de causa justa, de societat carregada de raons, de canvi d’estat d’ànim després de dos anys de dol i llaços grocs. ¿Puc dir que també estic esperançat?

Desolat, preocupat, indignat, amoïnat, impressionat, esperançat, malgrat tot.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

stats