L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Negociar a les institucions, manifestar-se al carrer'

"Entenem que l'independentisme ha de tenir prou autoconfiança per no haver de viure de la reacció a la repressió de l'estat espanyol i, per tant, necessita fer-se fort a les institucions. Alhora, els que negociïn a les institucions han de poder ensenyar la finestra i dir: «Ja veieu que la gent continua al carrer»"

Ahir es van reunir per primera vegada el PSOE i Esquerra. Naturalment, no hi va haver acord més que en el fet de quedar per tornar a trobar-se dimarts que ve. Això i que el ministre en funcions Ábalos va dir que "Hi ha un conflicte polític, evidentment, a Catalunya. Esclar que hi ha un conflicte polític a Catalunya. ¿O algú pensa que no?".

El PSOE es mostra disposat a intentar resoldre "el conflicte polític" a Catalunya

"Ara sí que tenen un incentiu per negociar. Ara ja no parla de crisi de convivència a Catalunya sinó de crisi política."

A bona hora. Ara hi ha un conflicte polític. Ara que necessiten els vots d'Esquerra. Ara sí que tenen un incentiu per negociar. Aquesta declaració és l'únic canvi visible al PSOE des que sap que necessita Esquerra. Ara ja no parla de crisi de convivència a Catalunya sinó de crisi política. La reunió d'ahir no sabem com acabarà, però el fet que el partit que aspira a governar a Espanya s'assegui a negociar amb un partit independentista que té el líder a la presó, és un petit gran canvi. Petit perquè de moment no porta enlloc; gran perquè és un canvi de to.

Dins l'independentisme molta gent és escèptica, i amb raó, perquè no pots esperar gran cosa d'un polític com Pedro Sánchez i d'una manera de fer política a Espanya que encara viu en l'" A por ellos!". I encara més: ahir el president Torra va escriure aquest tuit:

El president recomanava llegir i pensar sobre les tesis del sociòleg nord-americà Paul Engler, que deia: "Si els catalans voleu guanyar heu de polaritzar més la societat, escalar molt més i acceptar alts nivells de sacrifici".

Mirin, les idees poden ser més o menys afortunades, però una idea és bona, en el sentit de pràctica, quan és oportuna, quan arriba al seu moment oportú. I em fa l'efecte que ara mateix l'independentisme no està, en general, per polaritzar i sacrificar-se, o no només per sacrificar-se. Per què? Perquè no es pot estar constantment mobilitzat. I perquè la via institucional continua donant fruits. Per citar-ne tres d'avui: l'independentisme és decisiu per formar govern a Espanya. Segons el CIS, la situació a Catalunya va influir en el vot del 44% dels espanyols i el Tribunal Constitucional va votar dividit sobre un recurs de Junqueras, de manera que s'ha acabat al TC la unanimitat sobre el Procés. I atenció, perquè ara, d'aquí tres setmanes, la justícia europea ha de decidir si Junqueras, Puigdemont i Comín poden ser eurodiputats. Un jutge europeu, que vegi fins i tot hi ha magistrats espanyols que creuen que s'han vulnerat drets dels independentistes, tindrà més motius encara per pensar que ell ha de votar el mateix. No es tracta d'avançar esdeveniments, però Puigdemont i Comín estan més a prop de poder exercir d'eurodiputats, cosa que alguns mitjans diuen avui que podria constituir "una catàstrofe institucional i un conflicte sense precedents entre la unió Europea i Espanya".

Entenem que l'independentisme ha de tenir prou autoconfiança per no haver de viure  de la reacció a la repressió de l'estat espanyol i, per tant, necessita fer-se fort a les institucions. I, alhora, els que negociïn a les institucions han de poder ensenyar la finestra i dir: "Ja veieu que la gent continua al carrer".

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

Més continguts de