L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Estàs d’acord que Pedro Sánchez es comprometi a pactar amb Esquerra i digui que dormirà tranquil?’

"La pregunta no diu una taula formada per qui (PSOE-Esquerra?, els dos governs?, tots els partits?) ni per negociar què (l’autodeterminació?, l’indult?). Si la condició és tan genèrica com aquesta, i realment Sánchez vol fer govern, ho hauria d’anar captant. Això o dir-li a Iglesias que s’ha repensat l’abraçada"

Fa 11 dies hi va haver les eleccions. Fa nou dies, Sánchez i Iglesias es van abraçar i van anunciar un pacte per fer un govern de coalició. Va ser una abraçada inesperada per un acord molt ràpid que buscava dibuixar com seria el futur perquè ens traguéssim del cap qualsevol altre govern que no fos aquell, un govern de coalició PSOE - Unides Podem. 

Sánchez i Iglesias encara estan lluny d'aconseguir els vots necessaris per a la investidura

Però socialistes i podemistes només sumen 155 escons, i en necessiten 176 perquè Sánchez pugui ser investit. I passen els dies i de moment... el mateix Pedro Sánchez ens explicarà com ho té. (Espòiler: no diu res.) “Crec que hem fet passos decisius per aconseguir aquests objectius: disposar, en primer lloc, d’un govern en plenes funcions, sobre el qual no pesi l’amenaça de la provisionalitat. En segon lloc, confio que les pròximes setmanes acabi el bloqueig polític i que tinguem un govern a Espanya amb plenes capacitats i igualment confio que puguem obrir una nova etapa en què la crispació política i el desencontre es redueixin i que, en conseqüència, la nova legislatura sigui la del retrobament de la política amb la política”.

No diu res. I és que les negociacions avancen molt lentament. Al PSOE (perdonin l’expressió) “li fa pal” haver de dependre d’independentistes, i a Esquerra no t’ho explico, el pal que li fa. I llavors, en una intent de pressionar el PSOE i guanyar uns dies de coll, Esquerra s’ha inventat una consulta a la militància. Serà dilluns, via vot electrònic. I la pregunta és: “Estàs d'acord amb rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’Estat a través d’una taula de negociació?”



Una pregunta que comença amb un “estàs d’acord amb rebutjar”, a part de complicada (perquè si votes sí, vol dir que no vols investir Sánchez), ja es veu que li està dient a Sánchez “Ui que lluny que estàs de tenir els nostres vots”. Perquè què creuen que pot sortir amb una pregunta com aquesta? Doncs un sí com una casa de pagès. Qui pot voler donar els vots a Pedro Sánchez a canvi de res? O a canvi, només, que no es formi un govern PSOE-PP-Ciutadans? 

Quin sentit té, aleshores, aquesta pregunta? Es tracta de pressionar el PSOE. De fer-li veure que ha de pactar davant de tothom una taula de negociació. La demanda serà inassumible per als partidaris d’un pacte de centredreta. Només cal veure la portada d’ El Mundo d’avui.

És dura per a una part del PSOE, però, en el fons, no és tan dramàtica: la pregunta no diu una taula formada per qui (PSOE-Esquerra?, els dos governs?, tots els partits?) ni per negociar què (l’autodeterminació?, l’indult?). Si la condició és tan genèrica com aquesta, i realment Sánchez vol fer govern, ho hauria d’anar captant. Això o dir-li a Iglesias que s’ha repensat l’abraçada, que ho deixa estar, trucar a Casado i dir que vol pactar amb ell i Ciutadans (que és el que li demanen des de l’organització d’empresaris espanyols CEOE). 

També Esquerra corre riscos: ha d’estar molt segura que Sánchez no els deixarà abandonats a la primera àrea de servei per aguantar que Junts per Catalunya i la CUP votin no a la investidura. O sigui, que hi haurà diàleg, que s’abandonarà la via d’externalitzar a la justícia el conflicte polític i que es defensarà sense por que l’any que ve –perquè això passarà– els presos comencin a ser sortir de la presó almenys de dia i per anar a treballar.

"Vostè ha pactat amb independentistes catalans. Aquest no és un govern com tots els altres. I ha d'aguantar les crítiques. I ha de reunir-se amb Aragonès"

La situació és incerta perquè a aquestes altures, amb presos i exiliats pel mig, no hi ha cap confiança entre els uns i els altres. Jo d’Esquerra faria mullar públicament Sánchez en les negociacions. El que no pot pretendre el president socialista en funcions és tenir els vots d’Esquerra però fer veure que és un govern “ español y mucho español”. No, vostè ha pactat amb independentistes catalans. Aquest no és un govern com tots els altres. I ha d'aguantar les crítiques. I ha de reunir-se amb Aragonès, si no vol anar a Lledoners a veure Junqueras. I deixi de fer el tàctic. 

D’acord. Això és impossible. No dormiria tranquil.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

Més continguts de