L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Excuses de Sánchez, aïllament de Torra, campanya d’Esquerra’

"Ara fa un mes el problema per no fer govern amb Iglesias era que no dormiria tranquil perquè Colau havia dit que si la sentència era condemnatòria la gent s’hauria de manifestar. Aleshores l’excusa va ser Colau, ara és Torra i quan no li interessen els vots d’Esquerra diu a Rufián que ell és d’un país ric que es vol separar dels pobres"

No donem més voltes al tema de Pedro Sánchez, que no es vol reunir amb el president Torra ni quan ve a Barcelona perquè diu que no condemna la violència. Sánchez està en campanya electoral, i ja està, i considera que asseure’s amb Torra li farà perdre vots. I no està per perdre vots, perquè quan falten menys de tres setmanes per a les elccions no té gens clar que els socialistes millorin els resultats de l’abril, de manera que tot aquest invent de negar-se en rodó a pactar un govern d’esquerres amb Podem i repetir les eleccions li pot sortir ben car.

Sánchez ignora Torra tot i visitar Barcelona

La visita d’ahir a Barcelona, va ser feta només per produir una imatge als telenotícies i a les xarxes: el president amb els policies nacionals ferits en els aldarulls d’aquests dies, primer a la prefectura de Via Laietana i després als hospitals de Sant Pau i el Sagrat Cor. Seqüències en què, per cert, vam veure una imatge per la qual el govern espanyol hauria de donar explicacions i, probablement, sancionar-ne el protagonista: un escorta de Sánchez ensenyant un subfusell des de dins el cotxe al personal sanitari que protestava. És una gravíssima imprudència, una provocació intolerable per part d’un professional encarregat de la seguretat del president espanyol. 

Sánchez s’amaga darrere el missatge que vol transmetre: ara el problema a Catalunya és d’ordre públic, per això parlo amb policies i els dic que la crisi serà llarga. I vaig repetint la cançoneta que Torra no ha condemnat la violència quan (ara no els posaré el carro de vegades que ho ha dit) Torra ha condemnat la violència. Sánchez sempre busca una excusa, i normalment sempre té a veure amb Catalunya. Recordin que tot just ara fa un mes el problema per no fer govern amb Iglesias era que no dormiria tranquil perquè Colau havia dit que si la sentència era condemnatòria la gent s’hauria de manifestar. Aleshores l’excusa va ser Colau, ara és Torra i quan no li interessen els vots d’Esquerra diu a Rufián que ell és d’un país ric que es vol separar dels pobres.

Total, que el govern de la Generalitat va creure que, per unes hores, s’obria la finestra d’oportunitat de llençar el missatge de “Sánchez, sit and talk” [seu i parla].

Els mitjans internacionals van informar de les trucades infructuoses de Torra a Sánchez, però la cosa no tindrà gaire més recorregut. I no el tindrà perquè Torra viu les hores més dèbils com a actor polític de rellevància. Estigmatitzat per Madrid, identificat com la persona a deshumanitzar des dels mitjans espanyols, víctima de les seves pròpies contradiccions personals, president que guarda la cadira a un altre president, president que ha d’estar-se a Palau però a qui els peus se li en van a les marxes, que serà recordat tota la vida per l’“apreteu” i per aquesta escena increïble del “quins collons” del ‘30 minuts’ de TV3. A sobre, presideix un govern de coalició de dos partits que estan desitjant perdre’s de vista. Tant és així que avui el mateix Joan Tardà ha dit a Gemma Nierga, a Ràdio 4, que aquest govern no serveix.

Joan Tardà: "El Procés no avançarà fins que no el lideri ERC"

Esquerra també està en campanya. Finalment, els presos polítics estan expressant incomoditat aquests dies amb els aldarulls al carrer. Ahir Carme Forcadell deia a Mònica Terribas, a Catalunya Ràdio, que no va plorar amb la sentència, sinó amb la violència, i que no han sigut “prou empàtics amb la gent que no era independentista”. Aquestes reflexions mereixen respecte i calma per ser analitzades.  

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

Més continguts de