L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'angoixa de Pedro Sánchez i el confinament'

"Si Sánchez té por de causar danys irreparables en l’economia, ha de convèncer la UE que la cascada de milions anunciada ha d’arribar ja a les butxaques de treballadors i empreses" "Coronavirus a Catalunya: l'última hora, en directe"

3 min

Avui, molt probablement, passarem dels 300 morts a Catalunya i passarem de llarg dels 2.000 morts a Espanya.

També hi ha bones notícies: els més de 2.500 curats a Espanya (150 a Catalunya), i el fet que a partir d’avui es comencen a fabricar respiradors en tres dimensions, gràcies a la col·laboració de la Generalitat, els hospitals, el Consorci de la Zona Franca, que depèn de l’Estat, empreses com HP o Seat, i el coneixement compartit, perquè els plànols inicials es van trobar disponibles en una web d’una Universitat de Texas. N’hem parlat aquest matí amb un dels impulsors, el doctor Manuel Balcells, que ha fet una afirmació que, en moments com aquest, sona com música a les orelles:

Aquesta és la situació. Estarem oficialment confinats a casa fins al dissabte 11 d’abril.

Ho va anunciar ahir Pedro Sánchez. El president del govern espanyol ha comparegut dues vegades, aquest cap de setmana. El planyo, perquè cap de nosaltres voldria estar a la seva pell, però, sisplau, que el seu equip faci el favor d’ajudar-lo, en la presa de decisions i en la comunicació de les decisions.

Els seus ulls, el seu posat, tot ell, transmet l'angoixa de la responsabilitat pel que està passant. Li escriuen frases llarguíssimes, els discursos són meitat retòrica buida, patriòtica i d’autoajuda, com els que ens amolla el rei, i meitat dades que hauria de donar un subsecretari.

Dissabte va dedicar minuts i minuts a autojustificar-se, a la defensiva, perquè no pren mesures més dures de confinament i a voler provar que la gent som a casa parlant del consum d’internet, de la baixada dels delictes o de l’augment del consum energètic a les cases. Sentir-li dir un “creguin-me” i, a continuació, empassar-se saliva, és terrible. Sobretot si després ve un “moral de victòria”. Avui he escrit que es pot ser millor o pitjor davant la càmera, però comunicar té, essencialment, un secret: tenir alguna cosa a dir. I en Salvador Cardús ha penjat un comentari al peu de l’article dient: “tenir alguna cosa a dir, i que sigui veritat”. Si Sánchez té por de causar danys irreparables en l’economia, si no pot resistir la pressió del sistema financer o les grans empreses, ha de centrar els seus esforços i els del seu equip a convèncer la UE que la cascada de milions anunciada (o la que pugui continuar venint) ha d’arribar ja a les butxaques de treballadors i empreses, encara que sigui via retardar el pagament d’impostos. La coincidència dels experts és general: com menys gent al carrer, menys transmissió del virus.

I en aquest sentit voldria acabar remarcant que el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha liderat la reclamació d’un confinament més estricte al govern espanyol, no està sol. És veritat que va jugar fort, va concedir una entrevista a la BBC, va enviar una carta a Brussel·les, i es va haver de sentir dir de tot. Ara resulta que diu coses raonables. Escoltin aquest moment d’una entrevista de La Sexta al president de Castella-la Manxa, García-Page.

Saben què passa, que Castella-la Manxa va just darrere de Madrid i Catalunya en la llista de morts, i té molta menys població, uns 2 milions d’habitants.

Tinguem el millor ànim per continuar confinats, no oblidem els que estan mancats de llibertat per motius polítics i que tinguem un bon dia.

stats