L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'La Meridiana resisteix, els partits dialoguen'

"La gent vota els partits i els partits necessiten la gent per poder demostrar durant les negociacions que el conflicte polític està lluny de solucionar-se. Per això, la resposta de la Meridiana, a més de digna, és útil"

Ahir al vespre vaig travessar la Meridiana a l’hora que els veïns l’han estat tallant fins que la policia els hi va començar a impedir, dies enrere. L’escena que vaig veure era tensa, perquè aparentment no passava res, però en realitat passava tot, com en una pel·lícula d’art i assaig. En vaig fer una fotografia, amb un pla tan general que necessita peu de foto. Imaginin-se cent, cent cinquanta persones, com a molt, en una vorera ampla de la Meridiana, a la boca de metro de Fabra i Puig, a tocar de l’estació d’autobusos, rodejats per les dotacions de mitja dotzena de furgonetes de les Brigades Mòbils dels Mossos. 

Els agents, completament uniformats d’antidisturbis, drets també, a tocar, cara a cara, mirant-se els uns als altres, com si fos un duel de vejam qui aguanta més. Alguna conversa en veu baixa, algun xiulet, molt de silenci espès i el grup de manifestants que no pot travessar la Meridiana i tallar-ne la circulació perquè la policia ho impedeix.

Vaig penjar-ho a Twitter, vaig escriure que aquell moment de protesta tenia un enorme valor polític. De seguida van sortir els 'haters' a dir-me que si m’agradaria estar atrapat dins un cotxe sense poder passar, però també vaig tenir respostes de gent que explicava que els Mossos havien encapsulat manifestants, que havien demanat algunes identificacions i havien dit que si algú hi oposava resistència seria denunciat per alteració de l’ordre de públic, resistència a l'autoritat i desobediència. I en el timeline de #MeridianaResisteix, penjaven imatges de càrregues i detencions que devien ser practicades minuts més tard.

Mirin, afirmo que la perseverança en la protesta d’aquests veïns de la Meridiana em sembla que té un enorme valor polític. Més encara, per més que vulguin tallar el trànsit –i, per tant, sabent que ocasionaran molèsties a altres veïns–, crec que té un alt valor cívic.

Primer perquè la protesta és pacífica. Després perquè es fa lluny dels focus mediàtics, en un extrem de la ciutat. No són gaires i la policia no els deixa tallar el carrer, però ells hi van cada dia, des de fa 51 dies, avui 52, perquè creuen a consciència que la sentència va ser injusta. Saben que s’exposen a una detenció segons com vagi i, malgrat tot, estan determinats a exercitar el múscul dels drets fonamentals, el dret de reunió i de llibertat d’expressió, en un context de repressió, de vigilància i d’hipersensibilitat del poder. Perquè si et quedes tancat a casa perquè no hi ha res a fer i ni tan sols pots protestar, algun dia algú considerarà que es pot eliminar el dret a manifestar-se perquè ja ningú no es manifesta.

Crec que aquests veïns no estan amenaçant la seguretat de ningú, i que mantenen, amb dignitat, la flama d’una protesta que no s’acabarà mentre duri la injustícia de les presons i dels exilis. Per això la seva protesta té molt més que valor simbòlic, té valor polític.

I té valor polític en un moment en què Esquerra (i avui JxCat) està parlant amb el PSOE. I amb els comuns, per veure si aproven pressupostos i es formen governs, mentre esperen saber, d’aquí 15 dies, si el president Puigdemont té immunitat i pot exercir el càrrec d’eurodiputat. La gent vota els partits i els partits necessiten la gent per poder demostrar durant les negociacions que el conflicte polític està lluny de solucionar-se. Per això, la resposta de la Meridiana, a més de digna, és útil.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.