L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘No deixem que converteixin un problema polític en un problema d’ordre públic’

"La conseqüència política més greu de qualsevol foc o trencadissa al carrer, o qualsevol ferit, és que posa la pilota exactament allà on la volen els que neguen una sortida dialogada al conflicte polític amb Catalunya: convertir el conflicte polític en un problema d’ordre públic"

4 min

Avui no calen gaires preàmbuls: amb contenidors cremant, barricades (encara que siguin petites), i tanques i motos per terra, tots hi tenim molt a perdre.

El foc en una manifestació és una expressió gràfica de violència, per més que els danys siguin pocs i materials. I per més que els focs d’ahir a la nit al passeig de Gràcia de Barcelona siguin incomparablement més petits que els que veiem tan sovint per televisió en manifestacions a qualsevol capital europea.

Escenes com aquesta tenen conseqüències de manual: ja tenen les imatges que volien, i Casado i Rivera ja han demanat que Pedro Sánchez apliqui la Llei de Seguretat Nacional i posi els Mossos sota el control del ministeri de l’Interior.

Però la conseqüència política més greu de qualsevol foc o trencadissa al carrer, o qualsevol ferit, és que posa la pilota exactament allà on la volen els que neguen una sortida dialogada al conflicte polític amb Catalunya: convertir el conflicte polític en un problema d’ordre públic. Perquè poden deixar de parlar dels presos, de les sentències, de la política necessària, i poden parlar de la policia, dels Mossos, dels ferits i els contusionats. Tu ja pots anar dient que a l’Estat se li n'ha anat la mà amb la sentència que a les tertúlies d’avui et contesten que a Torra se li han escapat de les mans els “apreteu”.

I això sí que no: no podem deixar que converteixin un problema polític en un problema d’ordre públic. M’he passat anys dient-los que Espanya no pot tractar Catalunya amb policies i jutges, però per la via de protestes com les d’ahir a la nit Espanya tindrà la coartada perfecte per tractar Catalunya amb policies i jutges. Aquest matí massa gent a Espanya diu allò de “ja sabia jo que darrere de la revolució dels somriures hi havia odi i destrucció”.

Ara bé, aquesta anàlisi seria incompleta si no diguéssim:

-Que no s’hi val a exagerar. Que les flames d’ahir a la nit és el més greu que ha passat als carrers de Catalunya en 10 anys de manifestacions espectaculars. I que el que va passar ahir a la nit, per més impactant que sigui, queda lluny de la violència que hem vist en altres llocs. I que, per tant, si això s’acaba aquí, no cal exagerar-ho, però que, si això és el que hem de tenir a partir d’ara, perdrem el poc o molt poder que té la Generalitat i hi perdem tots com a societat.

-Que des dels aparells de l’Estat també es menteix tant com es pot sobre el que passa. Mirin, ahir el canal 24h de TVE va penjar un tuit d’uns arbres cremant a prop del Palau Nacional de Montjuïc com a notícia del que estava passant a la nit a barcelona. I al cap d’unes hores han hagut de dir:

“Nos la han hecho llegar compañeros como imagen fiable y de fuentes policiales. Lamentamos el error”. Atenció: la policia espanyola filtrant fotos de fa 9 anys, perquè aquesta foto és del 2010, precisament de la celebració de quan Espanya va guanyar el Mundial.

-Més coses que cal dir: sortir als carrers a protestar aquests dies està plenament justificat quan resulta que tenim nou persones de pau condemnades per un gravíssim delicte que no han comès a penes de presó com les que s’imposen als assassins.

-Que precisament els líders polítics i socials que en aquestes hores tindrien més autoritat per frenar qualsevol festeig amb la violència, com Cuixart i Sànchez, estan tancats a la presó per haver fet política. I el major Trapero, que havia aconseguit introduir al cos dels Mossos una cultura de la resposta policial al carrer més basada en dissoldre conductes que no pas en dissoldre manifestacions, ha estat cessat en les seves funcions i portat a judici. Que havíem retirat les pilotes de goma del material policial per llei i resulta que dilluns van tornar a aparèixer les pilotes de goma i li van buidar un ull a un manifestant.

-Per tant, preguntem-nos qui són els que ahir van incendiar els carrers. Perquè fins ara la gent no s’havia comportat així.

Mirin, ahir vam entrevistar Jordi Sànchez telefònicament. Ell parlava des de Lledoners i, preguntat per les manifestacions de dilluns, va dir això: "Hem de mantenir la mobilització, és imprescindible, però ho hem de fer de manera no-violenta. Dilluns majoritàriament es va fer de manera impecable i no-violenta, però hi va haver excessos policials. L’ús de pilotes de goma torna a evidenciar els dos models de gestionar l’ordre públic. La no-violència és el que ens dona força i desarma un estat que ens voldria violents i acusar-nos de terroristes."

I avui el qui precisament va ser conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha enviat aquest tuit:

“Cap violència ens representa”

De cara a les marxes que avui han sortit de diversos punts del país cap a Barcelona, de cara a la vaga convocada per divendres, tingue-m’ho present: no podem deixar que un problema polític es converteixi en un problema d’ordre públic.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

stats