L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Pedro Sánchez atura el rellotge i la JEC suspèn la democràcia’
"Madrid ha perdut encara més incentius per negociar a la curta el problema polític que té a Catalunya. La superderrota del PP i els tres partits nacionalistes de diumenge ha demostrat que l’«España se rompe» no ho aguanta tot, i que és la por a la ultradreta la que ha mobilitzat l’electorat"
Ahir un espectador va saltar al camp del Barça per demanar la llibertat dels presos polítics. Per la tele no es va veure perquè vivim en els temps de la censura comercial que imposen els propietaris dels drets audiovisuals dels espectacles de masses per fer-nos creure que hi ha mons incontaminats de realitat. Però el fet és que la protesta és com l’aigua, que sempre troba una manera d’escapar-se, sobretot quan estem parlant d’una protesta justa. La prohibició de la Junta Electoral que Puigdemont es presenti a les eleccions europees és una altra vergonya que escandalitza els experts en dret constitucional i que demostra, com encertadament tuitejava ahir Jordi Graupera, que aquesta exclusió de Puigdemont, Comín i Ponsatí ensenya que l’estat espanyol ja no pot operar a Catalunya fent servir la democràcia.
Per això, l'ANC, Òmnium, JxCat, ERC i la CUP criden, per demà divendres a les set de la tarda, a manifestar-se davant la Delegació del govern espanyol, a Barcelona, en protesta per tanta arbitrarietat.
Pensin que una de les conseqüències laterals de les eleccions de diumenge és que Madrid ha perdut encara més incentius per negociar políticament a la curta el problema polític que té a Catalunya, que es va ratificar, perquè per primera vegada l’independentisme va guanyar unes eleccions generals.
De moment, fins a les eleccions municipals i europees, l’independentisme continua sent radioactiu a la Moncloa. Pedro Sánchez es reunirà la setmana que ve amb Casado, Rivera i Iglesias, però amb Esquerra Republicana, no. Mentre el judici estigui en marxa, l’Estat fa veure que el problema està controlat. I, en el fons, la superderrota del PP i els tres partits nacionalistes espanyols de diumenge ha demostrat que l’“España se rompe” és un argument que no ho aguanta tot, i que és més aviat la por a la ultradreta la que ha mobilitzat l’electorat i ha donat la victòria als socialistes.
Per això, dimarts vam assistir a una de les rodes de premsa més increïbles de Pablo Casado: ara el PP és de centredreta, Vox d’extrema dreta i Ciutadans poc menys que rojos.
I ara escoltin Casado en una ràdio d’ultradreta, divendres passat, dos dies abans de les eleccions, en quin termes parlava de Vox i Ciutadans.
“Aquests són els meus principis i, si no, en tinc d’altres”.
Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.
