L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Puigdemont i Junqueras, enquestes i eleccions’

"¿Estem parlant de la victòria d’un sol partit, Esquerra, o de la suma d’Esquerra i Junts per Catalunya? En aquestes eleccions valdrà una coneguda obvietat: l’única enquesta veritable serà la del dia de les eleccions"

Aquesta mitjanit començarà la campanya electoral. I diguem abans que res que Junts per Catalunya i Esquerra aniran a les urnes en inferioritat de condicions perquè tenen candidats a la presó. I serà la segona vegada que passa. La primera va ser el 21-D.  

Llavors va guanyar Puigdemont en un increïble esprint final sobre Junqueras. Ara les enquestes diuen no tan sols que Esquerra guanyaria Junts per Catalunya, sinó que Esquerra guanyaria a Catalunya, on seria el partit més votat, i a més a més segons el CIS seria el partit més votat a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Oriol Junqueras (que per cert, avui fa 50 anys) ha enviat una carta a la militància amb motiu del començament de la campanya on hi diu, entre altres coses, allò que comentàvem aquesta setmana, el missatge d’Esquerra sobre què cal fer amb els vots, “ni línies vermelles ni xecs en blanc”:

Junqueras demana no fixar línies vermelles al PSOE per evitar un tripartit d'extrema dreta

Però en aquest ‘està a punt’ hi ha la clau. A Esquerra saben el que és guanyar les enquestes però quedar segons a les eleccions. Per això, molt en el seu estil indirecte, quan Junqueras diu que “ningú hauria de cometre l’error” de posar-li línies vermelles al PSOE està dient que Junts per Catalunya està cometent aquest error. Ahir mateix Laura Borràs deia que només donaran suport a la investidura de Sánchez si posa fi a la repressió i es pot exercir el dret a l'autodeterminació.

El plantejament que fa Esquerra és eixamplar la base, aprovar polítiques socials i mantenir una “mirada llarga”. Sona a allò que deia el president Pujol, que un cop havia passat la foguerada dels mítings del cap de setmana Convergència era “el partit del dilluns”.

Quin efecte té tot això en la campanya espanyola? Doncs molt. Catalunya, el Procés, el judici als presos és el gran elefant a l’habitació: tothom veu que hi és encara que no en parli. Avui, el dia que comença la campanya, el titular de l’editorial d’’El País’ no pot ser més directe: “Apartar Puigdemont”. “A Catalunya li calen noves forces que busquin el diàleg davant les trinxeres”. Junqueras també hi rep, pel fet de governar al costat de Torra, però breument. Esclar que la bèstia negra de l’independentisme a Madrid continua sent Puigdemont per moltes raons, la principal de les quals és que cada dia que passa a l’exili europeu, l’estat espanyol el considera una humiliació internacional dels seus socis.

Finalment, en clau espanyola, la dreta ultranacionalista arriba a la campanya amb la por de dividir per tres els vots i quedar-se a l’oposició. A ‘La Razón’ han d’espantar el vot al PSOE amb titulars com ara que Sánchez no descarta l’indult després del judici. I com deuen estar al PP que ‘El Mundo’ obre avui amb un “Casado envia Aznar a les províncies que li disputa Vox”, províncies entre les quals hi ha Barcelona. Precisament, demà Aznar començarà campanya a Barcelona.

Com diu Junqueras a la seva carta, l’independentisme pot guanyar unes eleccions espanyoles per primera vegada. Una altra cosa és: ¿estem parlant de la victòria d’un sol partit, Esquerra, o de la suma d’Esquerra i Junts per Catalunya? I en aquestes eleccions crec que es pot afirmar que valdrà una coneguda obvietat: l’única enquesta veritable serà la del dia de les eleccions.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de