L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Què vol dir "un altre 1 d'octubre", president Torra?'

"Estan fent política institucional, de despatx, quan no han desaparegut les urgències de tenir presos, exiliats i processats"

Ahir el president Torra va afirmar (en el curs de la presentació d’un deliciós llibre seu, un dietari sobre l’any llarg que va viure a Suïssa treballant per a una companyia d’assegurances) que “hem de crear un altre 1 d’octubre per fer efectiva la república” que no es va saber fer el 27 d’octubre.

El president que volia ser jutjat (literàriament)

I un sent això i no entén gaire què ha volgut dir. ¿1 d’octubre, en quina modalitat? ¿Un altre referèndum heroic però no reconegut internacionalment i reprimit amb violència per l’estat? Per què ho diu això ara, el president, quan encara són a la presó i a l’exili els que van organizar-lo?

Crec que això passa perquè comença a notar-se que som en un temps nou de política a Catalunya i a Espanya. I els representants polítics del sobiranisme estan fent tots els papers de l’auca alhora. Han de fer propaganda i han de governar. Estan fent política institucional, de despatx, quan no han desaparegut les urgències de tenir presos, exiliats i processats. Hi ha el president Torra i el vicepresident Aragonès i la consellera de presidència Artadi, però ells mateixos són els primers a no oblidar que hi ha el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller de la presidència Turull, per dir-ne tres de destacats. A sobre, han de dialogar amb l’estat amb qui estan enfrontats. Més encara, han de criticar Sánchez, per no ordenar encara el trasllat dels presos polítics a presons catalanes, quan resulta que és un president que va guanyar la moció de censura a Rajoy gràcies als vots dels sobiranistes. La setmana passada vam tenir un episodi antològic que explica totes aquestes contradiccions, amb tots els dubtes del president Torra  de si havia d’anar o no a Tarragona, on havia de coincidir amb el rei Felip de Borbó. Avui Merkel i Sánchez s’han trobat a Berlín. Segur que han parlat de Puigdemont.

Perquè, a sobre, PDECat i ERC governen junts però tenen estratègies de partit separades, de moment, per a les eleccions municipals d’aquí un any que són crucials, sobretot a la ciutat de Barcelona. La CUP ja s’ha despenjat de la majoria parlamentària.

"Un dia estàs en mode 1 d’octubre i l’endemà estàs esperant què en pot sortir d’un Sánchez-Torra. Si els passa als responsables polítics, què no li deu passar al gruix independentista del carrer"

Totes aquests dobles situacions creen contradiccions, són políticament esgotadores, psicològicament esgotadores, perquè un dia estàs en mode 1 d’octubre i l’endemà estàs esperant què en pot sortir d’un Sánchez-Torra. Si els passa als responsables polítics, què no li deu passar al gruix independentista del carrer, que viu com una ferida oberta la injustícia de la presó i l’exili, que no ha fallat ni a les urnes ni als carrers. Aquest cap de setmana, ‘La Vanguardia’ mateix xifrava en un 49% el vot independentista. El múscul electoral sembla que continuaria intacte, una altra cosa és l’entusiasme, la il·lusió i la confiança en el projecte. No en el seu objectiu final, però sí en quina direcció cal agafar a partir d’ara, a quina velocitat, amb quins tripulants.

Perquè, a més a més, com que tot el que va passar del setembre al desembre de l’any passat va ser tan gruixut, encara no ho hem paït i sentim persones com la consellera Ponsatí dient allò que els partits van fer una catxa a l’estat, o, dit amb un barbarisme, que “van anar de farol” amb l’estat.

En aquestes circumstàncies,  agafem-nos a algunes certeses: la presó, l’exili, els judicis que vindran, les sentències que vindran, l’evidència que tan real és que mig país vol la independència, que més de mig país vol votar i molt més de mig país vol l’alliberament dels presos polítics, com el fet que l’estat té més fàcil marcar els ritmes i pot assegurar-se més suports entre els estats a nivell internacional. En aquest sentit, perseverar en l’objectiu i mantenir l’actitud de les conviccions serà fonamental.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de