L’anàlisi d’Antoni Bassas: “La seqüència històrica de 2:50 en què Cuixart enfronta Marchena i el fiscal”

Acabades les declaracions dels acusats, està clar que la Fiscalia té molts problemes per demostrar el delicte de rebel·lió (perquè demana violència) i el de sedició (que demana un alçament tumultuari). Ahir una de les subscriptores de l’ARA que va venir a aquest plató a seguir la declaració de Cuixart deia que sentir els fiscals se li feia pesat, sempre amb la mateixa cançó: “És vostè soci d’Òmnium?”, “Coneix el document ‘EnfoCATs’?”, etc. Ahir el fiscal Moreno va fer deduccions del tipus “Com que vostè convocava la gent a manifestar-se pacíficament, ¿és que que temia que no fossin pacífics?” La convicció entre les defenses i els acusats és que la poca traça dels fiscals es deu, en part, amb la matèria prima amb què treballen, que són els atestats de la Guàrdia Civil. Estan tan inflats que quan els fiscals intenten provar la violència el delicte va molt gran als fets, i, quan una cosa va gran, cau.

Cuixart no està per hòsties

I, com que Cuixart les tornava totes, va protagonitzar un seqüència de 2 minuts i 50 segons que passa a la història, i que hem decidit passar-la sencera a l’anàlisi d’avui.

Marchena no ho pot dir més clar. Senyor fiscal, pregunti millor, que li està deixant fer un míting, o com diu textualment: “Intentem que les preguntes se centrin en el que no havia de ser aquest judici”. En resum, els acusats han derrotat les acusacions, però compte: encara queden moltes sessions, ara tocarà a les defenses ser més hàbils que els testimonis, i, com deia el jutge Marchena, que les respostes de Cuixart siguin eficaces des del punt de vista polític no vol dir que siguin necessàriament eficaces des del punt de vista penal.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de