L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Aguirre, Zapatero i la desconnexió de la gent'

"Amb aquesta patologia, no podem esperar que la societat no giri l’esquena als partits tradicionals"

No m’acabo això de Zapatero: diu que els catalans tenim prejudicis amb Susana Díaz perquè és dona i andalusa. Però en quin món viu, aquest senyor? Com més hi penso més arribo a la conclusió que la posició masclista és la seva: de debò que no ha considerat la possibilitat que el que els passa a molts catalans és que el que diu la senyora Díaz no els agrada, independentment que sigui una dona o un home? Es pensa que primer li mirem el gènere i després les idees? Encara estem així, senyor Zapatero? No ha pensat que a moltes de les nostres orelles, Díaz sona igual de prepotent, desagradable, populista i passada de moda que Guerra o Ibarra? Quan penso com d’important va arribar a ser Catalunya per al PSOE: que li preguntin a Felipe González, o al mateix Zapatero. Recorden la nit del 2004 en què Zapatero va guanyar les eleccions contra pronòstic? Eren tres dies després dels atemptats dels trens de Madrid. El govern d’Aznar va mentir dient que era ETA. La gent va sortir al carrer i a Catalunya va votar més gent que mai. Doncs bé, Ana Botella, la dona d’Aznar, va confessar dies més tard: “Cuando vi la participación que hubo en Catalunya supe que habíamos perdido”.  Avui, en canvi, el nivell de comprensió dels dirigents socialistes catalans de la realitat catalana no para de marcar mínims històrics i s’assembla al del PP. Però si ni els socialistes catalans votaran Díaz.

Aquesta desconnexió és un tipus de desconnexió entre els partits polítics i la societat. N’hi ha d’altres.

Tota l’olla podrida de corrupció del PP de fa anys i d’aquests dies, del PP i d’altres partits, a Espanya i a Catalunya, revela que hi ha un tipus de polític que ha desconnectat de la gent, fins i tot de la que l’ha votat, i es dedica a perpetuar-se en el poder, a finançar-se ell o al partit, a guanyar eleccions i a deixar que el temps faci oblidar els problemes i no calgui resoldre’ls.

Amb aquesta patologia, no podem esperar que la societat no giri l’esquena als partits tradicionals. No del tot: el PP aguanta, perquè la gent calcula. Per exemple; el PP té corrupció, a Madrid, a València, a Mallorca, però han capejat el rescat financer, paguen les pensions, tenen una idea clara de l’Espanya eterna, tenen altaveus mediàtics, són gent d’ordre: els voto.

Ara, a França, l’extrema dreta de Le Pen ha passat a la segona volta de les presidencials. Un de cada cinc francesos (el 21,3%) ha votat Le Pen. El 21,3% dels francesos és racista? Diria que no. Però la gent calcula: potser no m’agrada tot el que diu Le Pen, però hi ha coses que sí i que són importants per a mi, i penso en això quan la voto. L’entenc quan parla, trobo que sap quins són els meus problemes, entenc les seves solucions, que acostumen a ser fàcils, en un món de bons i dolents… I així els ha anat a Le Pen i als socialistes francesos, que han obtingut un 6% dels vots. Un 6%!

Eleccions a França: i ara què?

Ahir Aguirre deia, parlant del president de Madrid que el va succeir, Ignacio González, que se sentia “enganyada i traïda”. Com es pensa que se sent la gent?