L'anàlisi d'Antoni Bassas: "La resposta honorable de Catalunya als atacs de Barcelona i Cambrils"

"Ahir a les pantalles de tot el món hi va aparèixer la imatge de la furgoneta blanca dels assassins sobre el mosaic de Miró, a la Rambla. Gran metàfora: el terrorisme sobre la cultura, sobre els colors i la gent en una ciutat oberta"

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS

Els atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils i tot els esdeveniments que han rodejat aquest tristament inoblidable 17 d'agost del 2017 m'han agafat de vacances, de viatge. Soc a Estocolm, ciutat que el 7 d'abril també va patir un atemptat quan un conductor va matar 5 persones i en va ferir 14 més quan va envestir amb el seu camió la gent que caminava pel carrer.

Durant les últimes hores he viscut aquella trista, desagradable i estranya sensació d'estar veient imatges de la teva ciutat a totes les pantalles: la Rambla, el carrer Pelai, la plaça Catalunya... espais tan familiars, gairebé íntims i, en canvi, avui objecte d'atenció mundial a causa d'un atemptat terrorista. Barcelona com a escenari d'una horrorosa notícia.

He vist també, en totes aquestes pantalles del món, com els periodistes i els rètols amb què il·lustraven les imatges feien referència constant a la policia catalana i al govern català. Eren referències fetes de manera natural, perquè han sigut el govern de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra els encarregats de contestar l'atac terrorista, ocupar-se de les víctimes i informar la població. Han sigut els Mossos la font oficial d'informació a tot el món.

Encara que l'atac terrorista ens ha deixat moltes preguntes sense resposta, i el balanç de tot plegat només pot ser provisional, sembla que la resposta que el conjunt de la societat ha donat (la gent, la policia, els hospitals) ha sigut solidària i eficaç. 

Encara són hores d'aclarir els fets i tractar el dolor de les víctimes -tots ho som- amb delicadesa. Però no em puc estar de manifestar el meu estupor davant comentaris com el de l'editorial d''El País', que diu que l'atemptat hauria de ser com un cop que ens despertés i tornés a la realitat la política catalana, que els últims anys només s'ha ocupat de la independència i no "d'una agenda real al servei dels problemes reals que afecten la ciutadania de Catalunya".

Mirin, un diari és, fonamentalment, una línia editorial, la manera des d'on es veu el món, i cadascú tria el que vol, però des del meu punt de vista, aquest editorial és equivocat i interessat. Interessat perquè barreja pomes amb peres. I equivocat perquè és exactament al revés.

Si alguna cosa va quedar clara ahir és que Catalunya té una policia, un sistema d'emergències i uns hospitals que estan preparats per respondre eficaçment "al servei dels problemes reals que afecten la ciutadania de Catalunya". El mínim que mereix la resposta de Mossos, Guàrdia Urbana i serveis d'emergències mèdiques és un paraula d'ànim i reconeixement. De fet, si la reclamació de més autogovern ha derivat en un gran moviment per la independència és perquè la gent és conscient que sense poder disposar del nostre esforç fiscal i d'unes competències de debò, el govern de la Generalitat no pot ocupar-se "dels problemes reals que afecten la ciutadania de Catalunya".

I dir que "la lluita contra el terrorisme requereix la màxima coordinació i unitat d'acció entre les diferents administracions i forces de seguretat de l'Estat" torna a ser equivocat, quan resulta que va ser el govern espanyol el que va apartar els Mossos de les taules de coordinació de la lluita antiterrorista internacional, sabent com sabíem tots que si algun dia li tocava a Barcelona serien els Mossos els que serien a primera línia de foc. 

En la reacció policial d'aquestes hores, els Mossos i el Govern han donat una resposta de país normal. I això és el que hauria de ser subratllat.

Ahir a les pantalles de tot el món hi va aparèixer la imatge de la furgoneta blanca dels assassins sobre el mosaic de Miró, a la Rambla. Gran metàfora: el terrorisme sobre la cultura, sobre els colors i la gent en una ciutat oberta. Tenim la capacitat de derrotar-lo, el terrorisme, i amb els Mossos vam fer el primer pas. 

Més continguts de