L'ANÀLISI D'ANTONI BASSAS

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Catalunya cita democràticament l'estat espanyol'

"L’anunci d’avui del president Puigdemont no té precedents en la història contemporània de Catalunya i és un nou intent de citar l’estat espanyol, però en termes participatius és molt propi del s. XXI"

2 min

Avui, 9 de juny del 2017, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat del Govern i de la majoria parlamentària que li dona suport, ha anunciat la data i la pregunta per al referèndum sobre la independència de Catalunya.

Perquè en la data anunciada puguem posar el nostre vot en una urna, caldrà que la Generalitat compri urnes, completi un cens vàlid, i, sobretot, aprovi la llei de desconnexió. Per evitar que l’Estat s’hi interposi, la llei es presentarà abans de l’estiu però s’aprovarà al setembre. Serà en aquest recorregut que l’Estat tindrà més base legal per impedir el referèndum perquè el Govern i el Parlament hauran de fer actes jurídics, per bé que l’obsessió de l’Estat d’intervenir com més aviat millor fa que el guió d’aquesta partida no estigui escrit.

Per exemple, avui, o aquestes últimes hores, el govern espanyol i els mitjans que s’esquincen les vestidures perquè a Catalunya es pugui fer el mateix que a Escòcia o al Quebec, s’han pres l’anunci de la data i pregunta amb sordina, amb enuig però sense aixecar el to, més aviat amb el posat de director d’escola que no vol perdre l’autoritat davant l’alumne rebel. És evident que la Moncloa i la Generalitat s’estudien els gestos i les intencions i miren de reüll qualsevol detall que manifesti alguna feblesa del contrari.

Parlant de febleses, al govern de Rajoy se li ha obert un altre front: el Tribunal Constitucional ha tombat l’amnistia fiscal del 2012. La regularització dels evasors autoritzada el 2012 va ser inconstitucional, perquè en comptes de fer-ho per llei, Montoro ho va fer per decret llei, o sigui, des del govern, no des del Parlament. S’hi van acollir unes 30.000 persones i el 25% dels diners recaptats provenien de Catalunya. La sentència no afectarà la recaptació. És a dir, ja està fet, però està mal fet.

L’anunci d’avui del president Puigdemont no té precedents en la història contemporània de Catalunya i és un nou intent de citar l’estat espanyol, però en termes participatius és molt propi del segle XXI.

"¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?", la pregunta del referèndum de l'1 d'octubrePerquè aquesta citació s’hagi produït ha calgut que, contra el pronòstic de la història, els catalans hàgim mantingut la consciència de pertànyer a un país (que ha convertit en catalans milions de persones no nascudes aquí). I la segona cosa que ha calgut és que hàgim adquirit la consciència que aquest país està disposat a conviure i a compartir però no a subordinar-se: tan bon punt ha constatat que no hi ha cap voluntat d’acord digne d’aquest nom i que se’l tracta com una nosa anòmala, primer s’ha emancipat íntimament, després s’ha manifestat públicament i ara es disposa a votar. En pau.

stats