L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La resposta a Lídia Heredia sobre TV3'

"TV3 és una història d’èxit i el que no li perdonen és que demostri que per informar-se del món i d’Espanya, i de la vida, no cal passar per Madrid, amb el grau d’autonomia mental que això comporta"

Notícia molt important d’aquest matí: la fiscalia de la localitat on el president Puigdemont és a la presó ha demanat la seva extradició a Espanya. Això no vol dir que ja el portin a Madrid. És la petició del fiscal. Ara l’Audiència de l’estat federal on és Puigdemont té fins a dos mesos i mig per decidir si concedeix l’extradició a Espanya. Haurem de veure si triga, o fa com la fiscalia, que ho ha demanat el primer dia en què podia demanar-ho. Evidentment no és una bona notícia per al president, perquè si avui la fiscalia hagués dit que no hi ha cas, Carles Puigdemont hauria quedat en llibertat, i, per tant, és la primera vegada que algú del sistema judicial alemany, oficialment, diu que els delictes que imputa Llarena (rebel·lió i malversació) encaixen en l’ordenament jurídic alemany, i, com que hi veu risc de fuga, deixa el president a la presó. Però, evidentment, no és l’última paraula de la justícia alemanya. De fet, és ara quan comença, oficialment, la deliberació de la justícia alemanya sobre si l’1-O va ser violent o no.

Aquesta és una. L’altra, que sembla una reacció immediata:

La mesa del Parlament ha aprovat avui que Puigdemont pugui votar com a diputat. L’explicació és que Puigdemont està privat de llibertat, a disposició de les autoritats alemanyes, no pot venir al Parlament encara que vulgui i el jutge Llarena va autoritzar el vot dels diputats en presó preventiva. Els lletrats de la cambra han advertit que aquesta decisió contravé el que va dir el TC, o sigui que veurem ara si el president Torrent i la mesa s’enfronten a alguna mena de responsabilitat penal. La presidència del Parlament creu que no, perquè al cap i a la fi els adverteixen sobre possibles delictes a cada decisió que prenen. I creuen que amb aquesta delegació de vot no han incomplert cap interlocutòria.

De fons de tot això, la paraula-propaganda més utilitzada aquests dies pel govern, l’oposició i els mitjans espanyols per referir-se a Catalunya ha estat la paraula ‘violència’. En aquest sentit, TV3 ha estat novament assenyalada, ja ho saben, com un element de propaganda.

Aquest matí he estat convidat a TV3, i la Lídia Heredia m’ha fet una pregunta amb una certa angoixa existencial, professional.

He sortit de la tele pensant que podia millorar la resposta.

"L’Estat està aprofitant el 155 per veure fins on pot arribar en la tasca de desmuntar elements de la vida catalana que no controla. El món ha de saber que aquests són els plans del govern espanyol: silenciar un canal de TV"

En efecte, el que rep TV3 és una esmena a la totalitat. És una discussió sobre la seva existència. (Sobre la seva existència com a canal competitiu; si es dediqués a explicar la recepta de l’allioli no tindria cap problema). Però el que està rebent és un atac frontal, un atac per silenciar-la o per controlar-ne la direcció i la direcció d’informatius. No ha començat ara: la viabilitat de TV3 està compromesa des del dia que Montoro decideix que cal que retorni un IVA milionari. Per tant, la pregunta de la Lídia Heredia tindria més sentit si TV3 fos objecte de crítica. Com et defenses de la crítica? Depèn; si tenen raó te l’empasses, si no en tenen (o creus que no en tenen) argumentes el teu punt de vista. Però aquí no estem davant d’una crítica sinó d’un atac. L’Estat està aprofitant el 155 per veure fins on pot arribar en la tasca de desmuntar elements de la vida catalana que no controla. I quan l’atac és total, la defensa ha de ser total. En el cas dels periodistes, fer bon periodisme, informar de tot, amb la pluralitat acostumada. En el cas de la gent d’entreteniment, fer la millor oferta possible, però els càrrecs directius de l’empresa han de tornar a internacionalitzar el cas: és un escàndol que un govern tanqui una televisió perquè no la controla. Una tele que, a més a més, informa amb pluralitat i respecte. El món ha de saber que aquests són els plans del govern espanyol: silenciar un canal de TV. I caldrà, per tant, una defensa activa d’aquest servei públic per part dels seus treballadors.

TV3 no és perfecta i pot haver comès errors, com tothom. Però els seus errors no justifiquen un tancament, ni una presa de control. Té audiència, molta audiència en l’època de la fragmentació de les audiències, i té sentit la seva existència. I sí, qualsevol televisió que emet amb el nom d’un país, per a tot un país, reforça la idea de l’existència d’aquest territori com una entitat diferenciada. Com li passa a TVE a Espanya o a la RAI a Itàlia. Per això he dit alguna vegada que a la gent que li molesta la TV de Catalunya és perquè li molesta Catalunya. Per això l’ataquen. TV3 és una història d’èxit i el que no li perdonen és que demostri que per informar-se del món i d’Espanya, i de la vida, no cal passar per Madrid, amb el grau d’autonomia mental que això comporta. Insisteixo, TV3 no està sota una crítica, està sota un atac. TV3 informa, no adoctrina. Vagin a qualsevol indicador de pluralitat a les tertúlies o als telenotícies. No hi adoctrinament, igual que no hi ha odi, ni cop d’estat, ni rebel·lió.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de